Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Encara que els desnonaments foren “legals”, són en molts casos immorals, inhumans, perquè posen persones concretes, fràgils, a la vora de la desesperació. La llei hauria d’emparar els que es troben en aquestes circumstàncies.

Si amb el diner de tots s’han salvat molts bancs, aquests no podrien tindre aquestes pràctiques declamatòries, per molt que la llei els empare. La vergonya hauria de caure sobre aquestes entitats i el “càstig” hauria de ser retirar els dipòsits que hi tenim immediatament.

Quan el govern qualifica de minories radicalitzades els que donen suport a les pràctiques okupacionals i d’antidesnonament estan demostrant que van en contra de la situació dels desemparats socials. Un govern així, en això, no és humà.

Les defensores del poble, com la de Madrid diu que l’ocupació no és la solució. Però afig,  a continuació, que tot el sistema ha fallat. Doncs fem com a Islàndia: els bancs insolvents que fan fallida, els seus dirigents processats, el president del país amb dos anys de presó per mala gestió econòmica. Islàndia ix del túnel.

Ara podem dur el text de Mc 12, 41-44 en què narra el donatiu que una vídua pobra donà per al Temple. Aquella dona donà de la “seua manca”.