Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
24 de juliol de 2011
0 comentaris
Oblidar-se’n és deixar morir
Si mireu cada dia les vinyetes de Forges veureu que encara fa servir allò de “Pero no te olvides de Haití”. Arran d’això se m’han acudit unes quantes idees. Ací us les deixe aquest diumenge de juliol.
- Si oblidem, som com els animals, que no guarden memòria perquè tampoc tenen sentiments com els humans. Per això, oblidar és deshumanitzar-se.
- L’oblit ens fa còmplices de l’horror. D’ahí que tot el que siga posar davant el sofriment dels pobres ens solidaritza, encara que siga poquet, amb la sort dels desheretats.
- La memòria ha de tenir un costat pràctic. Per això, a més de commoure’ns el record ha de moure’ns a intentar col.laborar quelcom en la solució del problema dels pobles sofrents.
- Cal crear en les nostres llars un sentiment solidari amb els països que ho passen malament. No cal mirar a un altre costat. No val a dir que JO no puc fer res. Es pot trobar una via senzilla de col.laboració creixent.
- El record del dolor dels febles diu quina classe de persones som: si oblidem sense més, som persones de feble comportament humà. Si el dolor aliè ens “MOSSEGA”, és que encara hi ha esperança en la humanitat.
I podríem dur ací la paràbola del ric epuló i del pobre Llàtzer (Lluc 16, 19-31). El ric mai s’havia fixat en Llàtzer i els seus sofriments. I, quan es va veure “en dificultats”, va voler que el pobre alleujara les seues penes. Així ens pot passar a nosaltres: com vivim en una societat del benestar (sic), ens oblidem dels llàtzers del món. Però tal vegada algun dia hi hem de recórrer.
Allò pitjor és l’OBLIT, deixar-los morir. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!