Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ha estat a causa del COVID-19, però el cert és que vaig tenint una experiència amb quatre grups de persones, tenint reunió amb ells en servei online. I algunes d’aqueixes persones vivim a molts quilòmetres unes d’altres.
Però hem descobert una possibilitat de trobar-nos i poder dialogar en grup. És millor que presencialment? Doncs no, perquè l’estar junts, el dialogar de tu a tu, el palpar els gestos, el sentir-nos físicament, això és insuperable.
Però també me n’adone que s’obri un gran mitjà pastoral amb aquestes noves plataformes. Persones que estem en diversos pobles, i inclús en diversos països, podem entrellaçar reunions. I de vegades fins sembla que l’amic està en l’habitació del costat i que després de la reunió, anem a prendre les pastes.
Quan es tracta de pobles xicotets o persones de diversos llocs, és possible vore’ns la cara i dialogar. No hi ha dubte que en allò cultural, en allò social, en allò religiós, hem caigut en el compte de grans possibilitats, com ho fan els polítics, els negociants, les famílies…. A poc a poc anirem descobrint modes i formes d’enriquir aquesta experiència. Però crec que és quelcom que la pandèmia ens ha descobert: vaja! no tot és roín!
Serà somiar i potser ens semble un disbarat, però arribarà algun moment en què es veja la possibilitat de trobar-nos per a celebrar l’eucaristia? no es tracta de simplement vore la tele, sinó de intervindre, de parlar, d’escoltar-nos, de vore en la llunyania.
A mi m’agrada i veig que se m’obren moltes possibilitats i crec que en la pastoral hi ha npus camps molt importants.