Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 d'agost de 2011
2 comentaris
Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, de Vicent Flor
Aquest ha estat el llibre que he acabat de llegir. Us el recomane si sou joves per tal de conéixer la història més recent del nostre País Valencià, i si sou ja de certa edat, a més de passar unes “bones” estones -el llibre es fa de bon llegir- de lectura, recordareu i entendreu millor el nostre passat més recent. El llibre, molt ben documentat, té diversos apartats en què l’autor va desfent el que ha estat l’anticatalanisme i la identitat valenciana, fins l’any 1910… i com diu, “lo que te rondaré, Morena”.
Us deixe l’últim paràgraf del llibre: “En 2010, amb l’Espanya nacional campiona del món del futbol, probablement ja no cal tant un regionalisme secessionista. La llengua de mon iaio, la llengua de València, ja no sols és un idioma de segona divisió; ara també és monoritari entre els cinc milions de persones que habitem el País Valencià. I el blaverisme hi ha tingut a veure. I tant!”
Però, afig jo, i hem de recordar que una llengua, com deia el savi, no es perd si els seus parlants no la deixen de parlar. I com solc dir als meus alumnes, mentre jo visca, hi haurà un valencianoparlant. La resta ja no depén de mi. I ja sabeu què heu de fer (si no voleu la mort de la nostra estimadíssima llengua), fer com fa En Josep Lluís Bausset, que fa dos dies que té 101 anys, i solament ha dut a cap la seua “obligació”. Més clar: aigua!. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre és prefereix tirar les culpes als altres, com si no haveren pres part i participat i soviint el que passa és que des de la prepotència principatina catalana alhora i la seva manca d’una actitud més respectuosa i més humilitat amb els altres, sembla que han fet més tanmateix i lamentablement han servit més de separadors promocionats des del Principat que separatistes.
L’L’anterior llibre de Flor va ser el de les senyeres valencianes, també
malament enfocat a demostrar d’una manera destructiva una qüestió massa
simple, tot i ser un tema vexicològic. No seré jo qui critique que es
barrege ciència i política, perquè podem ser molt científics i estar
alhora enterrant la llengua. Però pense que s’ha errat en centrar el
tema en allò anecdòtic i s’ha deixat de banda allò principal per fer com
dius catastrofisme. Al segle XV la llengua castellana ja agafava impuls
entre les classes altes i cultes, la pèrdua política del regne va
deixar el camp lliure a la imposició altiplana i la dentitat cultural de
Castella front la de València. Un poble colò originari del segle XII ja
estava perdent la llengua al segle XV a causa de la feblesa pròpia,
tant que al segle XIX i inicis del segle XX la cosa es veu de tots els
colors a pesar de la resistència de les classes populars en les grans
ciutats. El tema identitari té una pitjor consistència i mai en el
panorama polític modern abasta una identitat pròpia superior al 30% de
població. El barrejar naps i cols com s’estan fent ara no portarà cap
cohesió, el que han de fer el BNV i IdPV a Madrid no és revertebrar
Espanya sinó marcar perfil propi, tot el contrari que han fet CiU, PNV,
ERC, Nabai, BNG, CHA votant presupostos, esmenes per traure alguna
partida cap a les regions respectives. Avançarà més Compromís fent-se un
espai propi que salvant-li la setmaneta als federalistes de fireta i
als interessos a curt plaç d’alguna elit local.