Hui tenim una modalitat per tal d’acréixer aquesta addicció. Els jocs online. S’usa internet per tal d’atraure nous incauts i fidelitzar els antics.
Es multipliquen els casinos, els bingos, les cases de travesses. Curiosament més en barris pobres i prop de centres escolars. La permisivitat per a l’accés de menors és la mateixa que per a la venda d’alcohol.
I no hi ha bar que es precie que no tinga una o diverses maquinetes on els jugadors deixen anar la seua addicció.
Hi ha empreses potents que viuen d’aquesta addicció. Es justifiquen pels impostos que van a parar a les arques públiques. I no manquen els intents de multinacionals del joc per tal d’establir-se en el nostre sòl.
A imitació de les associacions d’alcohòlics penedits, estan sorgint les associacions de ludòpates que demanen que no deixen entrar els seus membres en aqueixes sales i una regulació més restrictiva per part del poder legislatiu.
Altra modalitat són les travesses esportives. Sobre els resultats d’esports populars. Les clàssiques dels frontons. I ara el futbol. Es primen els jugadors d’equips rivals per tal que perden. Recentment es va resoldre un juí sobre tripijocs de partits.
La pregunta sorgeix sola: hi ha voluntat de combatre i prevenindre aquestes addiccions o els poders públics en manquen pels ingressos que els suposen i la pressió dels lobby que són les empreses que en viuen?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!