Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de novembre de 2013
0 comentaris

NOUS POBRES

El perfil del nou pobre és un home que d’obtenir bons ingressos treballant pel seu compte, passà a dependre d’un subsidi i a acudir a centres socials

La crisi afecta a persones que estaven en una situació estable, de classe mitjana. La mitjana d’edat és més baixa, d’un 35 a 40 anys. Abans aqueixa dada estava entre 40 i 50.

També destaca l’augment significatiu de dones. 12% front al 9% d’anys anteriors.
 
En un moment en què la desocupació supera el 25%, les organitzacions humanitàries s’estan alarmant de la progressió de la pobresa, però també del perfil dels nous peticionaris d’ajut: 12,7 milions de persones, en aquest país 47 milions de persones, estaven el 2011 en perill de pobresa o exclusió, segons un estudi europeu.

Els nous pobres tenen noms i cognoms i viuen situacions dramàtiques:

El el menjador proper al centre, N.N. passarà llargues hores amb els seus companys, assegut  a la taula, front al televisor, que serveix per matar el temps: “vinc a prendre un café perquè no tinc altre lloc per tal de prendre café”, diu un desocupat de 34 anys.

Fa uns deu anys, el més freqüent era la pobresa d’immigració. Des de fa tres anys els autòctons no paren d’augmentar de manera alarmant. Són gent que no té recursos per al rebut de la llum, de l’aigua, del pis i ha de buscar-se el menjar.

Els problemes econòmics tenen una cadena de complicacions inimaginables: “Tenia ocupació en la metalúrgia, una nòvia, guanyant, de vegades, fins a 2.800€ al mes, treballant el diumenge. L’acomiadament, la rupttura amb la seua parella, la fi del subsidi de la desocupació i, després el carrer, sense altre recurs”.

Per a altres suposa una deriva a l’univers de la droga. La lacra de la pobresa està molt present dia a dia, accentuada per la desocupació que tomba els darrers dics socials. En trencar-se el treball, comencen a aflorar problemes que abans el treball tapava com l’alcohol i altres diccions.

La demanda és tal que els recursos socials com l’ajut mensual de la desocupació, les assignacions de Càritas, l’acollida de menjadors socials s’esgoten. L’èxode a l’estranger? Per a molts no és una solució possible, no s’atreveixen a donar un pas tan gran.

L’horitzó no pot ser més dramàtic. La marea de la pobresa està creixent i generant pobres de nova arribada. Com combatre-la?

El papa Francesc sembla preocupat per la manca de solidaritat, “una paraula sovint oblidada o omesa perquè és incòmoda. Ningú no pot romandre indiferent davant les desigualtats que encara existeixen al món… No és la cultura de l’egoisme, de l’individualisme, que moltes vegades regula la nostra societat, la que construeix i duu a un món més habitable; no és aquesta, sinó la cultura de la solidaritat; la cultura de la solidaritat no es veure en l’altre un competidor o un nombre, sinó un germà. I tots nosaltres som germans”.

Cal demanar, promoure i propiciar totes les accions encaminades a minorar la pobresa que en envaeix. Cert que els càrrecs polítics i el govern tenen la seua part important de responsabilitat (jo diria que moltíssima), però tots hem, de col.laborar i ajudar activament per al bé comú. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.