Un beset solidari pels teus articles de tants d’anys i pels darrers tan serens mentre hi ha tan de renou pertot. Haurem de rebutjar l’obsolescència programada i exigir resiliència material i espiritual. Molt per fer.
Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 de novembre de 2011
2 comentaris
Nosaltres podem canviar les coses (i no el PP ni el PSOE)
Molt s’està parlant que aquesta crisi econòmica va a produir el canvi en la nostra forma de vida i d’organització en les economies i en els països que probablement ja mai no torne a ser res com va ser anys enrere. No sabem si aquesta sospita pot ser certa o a la fi, les coses tornaran al seu llit habitual, però siguen certes o no aquestes afirmacions, el fonamental és que reflexionem al voltant dels canvis i les transformacions que sí depenen enterament de nosaltres i sí poden produir un canvi real en aquesta societat que construïm entre tots.
Si realment volem implicar-nos en el canvi que volem veure en el món, el primer que podríem fer és reflexionar sobre com estem guanyant el diner que ens cal per a viure. En compte de treballar per tal de saciar solament el nostre propi interés, podem cercar la manera de desenvolupar una “funció professional útil”, orientada al bé comú.
També és fonamental saber de quina manera fem servir el diner. D’ahí l’auge del “consum ecológic”. El nostre poder com a ciutadans ja no resideix tant en el vot com en el consum. Cada vegada que paguem per quelcom, estem aprovant o rebutjant determinades formes de produir alguns productes. El consum ecològic és el principal promotor del “comerç just”. I ja que el món s’ha convertit en un gran mercat, la seua filosofia és que la millor ajuda que les nacions desenvolupades poden proporcionar als països en vies de desenvolupament és l’establiment de relacions comercials ètiques, justes i respectuoses.
Paral.lelament, i de la mà de la revolució verda, la gestió de residus i el reciclatge s’estan professionalitzant. No obstant això, per més nobles i beneficiosos que siguen aquests processos per al planeta, no estan orientats a solucionar el problema mediambiental. Se centren a pal.liar els efectes de la nostra manera ineficient i insostenible de consumir i no a resoldre la seua autèntica causa: l’hiperconsumisme. Aquesta és la raó per la qual part de la nostra responsabilitat com a consumidors consisteix a dissimular i millorar el nostre consum, aconseguint generar menys residus: “Redueix, reutilitza i recicla”.
En aquesta mateixa línia es troba l'”estalvi conscient”, que proposa posar els nostres xicotets estalvis al servei de la humanitat. El curiós és que generalment, no solem preguntar al nostre banc a què destina els nostres estalvis. La nostra preocupació sol centrar-se en els interessos i la rendibilitat que ens ofereix. I aquest desconeixement, de vegades, genera que el nostre diner s’invertesca en sectors i activitats amb què no estem d’acord, ataquen persones i països més febles i a la llarga acabe essent nefast per a nosaltres mateixos.
En començar a concebre el món com un organisme viu on tot està interrelacionat, de forma natural optem per la “banca ètica”. I aquesta es distingeix de les entitats convencionals en la naturalesa social dels projectes que finança, en el filtre ètic de les empreses en què inverteix i en la transpariència de les seues accions. No destina ni un sol euro a organitzacions relacionades amb el tràfic d’armes, l’explotació laboral, els combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), els transgènics o la destrucció de la natura. En canvi, sí dóna suport a tot tipus de projectes socials i ecològics, promovent l’ocupació laboral de persones amb discapacitat o el desenvolupamnt de les energies renovables, entre altres molts.
I què podem dir de les empreses? Quin paper juguen en aquesta possibilitat de canvi? Doncs aquell que els ciutadans decidim donar-los. És una llei inevitable: les empreses no es transformen fins que no ho fan primer els empleats i els consumidors. Així, en exercir una professió útil i fer un ús responsable i ètic del nostre diner, estem fomentant que les companyies impulsen internament la “responsabilitat social corporativa”. De fet ja hi ha hagut companyies i grans marques que han hagut de modificar d’alguna manera la seua manera de produir, ja que els “boicots” i campanyes de la societat civil, havien posat en perill la rendibilitat de les seues empreses.
Així sí ens podem sumar al canvi (NO EL DEL PP) i podem evitar tenir més del mateix (amb el PSOE). Votem qualsevol altre partit (tret dels dos majoritaris i UPiD). Si ho fem, podem haver fet un gran pas a favor del canvi que tant cerca MRB.
PD: Text trobat en un calaix de Santa Maria de Nassiu. Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!