Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
NOBLEJAS I LA LECTURA
• No sembla que aquest siga el millor mode de fomentar la lectura. Caldria fer-ho despertant el gust, el plaer de la lectura. Per a això, són els adults, els pares i els docents qui han de mostrar la seua il.lusió per llegir i que aprenguen a contagiar-la pacientment als xavals.
• Si s’acostuma des de xicotet a valorar-ho tot, inclús la lectura, des de la perspectiva dels diners, s’aconseguirà formar un ciutadà/na que no entenga la gratuïtat, la bellesa i els ideals. Tot ho mesurarà pel que val, pel que es paga.
• Si ja des de xiquets s’està “subvencionant” la cultura, cal imaginar-se què serà de grans: es creurà que si no hi ha diners públics de pel mig no és possible fer res. I ja se sap que quan el governant posa quartos, posa també les seues idees, els seus plans, les seues intencions. La cultura queda hipotecada.
• Ha d’haver per als xiquets un altre tipus d’al.licients que no siguen diners: llibres, viatges, pel.lícules, trofeus, Mesclar-ho tot amb diners és introduir al xiquet en la certesa que allò que no es paga no val per a res.
I Jesucrist ja va dir a l’Evangeli de Sant Lluc 12, 15: “Guardeu-vos de tota cobdícia que, encara que u vaja sobrat, la vida no depén dels béns”. O siga: no tot cal enfocar-ho des de la perspectiva de l’economia. Hi ha més variables: l’amor, la solidaritat, el goig per la vida, la coherència, la integritat personal, etc. Aquests criteris són, a la llarga, molt més interessants que els diners.
I com va dir l’escriptor Martín Garzo, Instruccions per tal d’ensenyar a un xiquet a llegir: “És aconsellable, si m’apuren, que els pares no tingueren massa a la vista els llibres, sinó que els desaren dins de grans armaris, que a ser possible haurien d’estar tancats amb clau. Encara que de tant en tant s’oblidarien d’aqueixa clau, o de tancar aqueixos armaris, donant-li al xiquet l’opció d’endur-se els llibres quan ningú no el vera. Però allò més important és que el xiquet veja els seus pares llegir. Discretament, sense ostentacions, però d’una forma encisada i absurda. El rubor d’una mare jove, mentre roman absorta en el llibre que té davant, és la més gran incitació que aquesta pot oferir al seu fill al món de la lectura.”
PD: La imatge que il.lustra el post és de la “Posada de la Cultura” de Noblejas.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
crec que ho sintetitzes molt bé en la frase….
Si s’acostuma des de xicotet
a valorar-ho tot, inclús la lectura, des de la perspectiva dels diners,
s’aconseguirà formar un ciutadà/na que no entenga la gratuïtat, la
bellesa i els ideals. Tot ho mesurarà pel que val, pel que es paga.
com va el genoll?? tornes al tall després d pasqua??
salut!