Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ací estem treballant seriosament.
Per això, no porte xafarderies, ni rumors,
ni comentaris.
Ens cal ànim, suport,
que ens conten coses positives.
Dus-nos alegria.
Seguirem caminant.

     És molt fàcil transmetre xafarderies, murmuracions, parers… i això contribueix a un clima negatiu, pessimista. Això no ajuda res a dur-nos millor. 

     Però, si duus alegries, aspectes positius, alternatives… Això és una empenta.

     En la vida del poble es nota molt. Pensem un poble on estiga prohibit anar amb xafarderies, comentaris…
     Ara, i sempre, hauria d’estar sancionat tot comentari inventat que deixe malament altres persones. Correm el risc de parlar malament dels altres polítics inventant culpes.

     Si en els cercles del poble solament parlàrem coses positives, proposàrem alternatives, propostes de millora… Mai no atacar el polític d’altre partit: dir el que visc i sent, però no tinc per què parlar malament d’altres persones.

     És molt fàcil canviar les notícies, afegir aspectes xocants. A mi m’ha tocat escoltar la notícia que a un malalt li havien fet una biòpsia i a la poca estona ja s’havia convertit que li havien practicat una autòpsia.

     Hi ha un aspecte que és ben difícil però molt interessant: posar-nos totes les persones del poble a cercar solucions. No interessa vèncer les persones d’altra ideologia, d’altre partit, sinó que floresca l’alternativa millor. I ahí no tot és d’un sol color. Pot haver-hi diverses opinions, punts de vista. Tot menys tirar a l’altre, aixecar xafarderies.

     Recordem que en la piruleta que repartim a totes les persones del poble, diu: “FER POBLE. AMB MOLT DE GUST”. I és important que siga gust dolç, com el sucre. No amarg com la crítica.

     És molt fàcil tacar l’aigua. I després ja no es neteja. Una crítica, una falsa informació, són molt difícils de netejar. A l’aigua neta, més aigua clara. Fora xafarderies. Campanya per tal de netejar la conversa. Hi ha molt bo de què parlar i això és claredat.
 

     PD: Text trobat i versionat a la nostra llengua en un calaix d’una còmoda de Santa Maria de Nassiu