Los sindicatos UGT y CCOO, y la CEOE han sido galardonados con el noveno premio Fernando Abril Martorell 2006 por «su decisiva contribución a la paz social en España en el amplio período que va desde el inicio de la transición hasta nuestros días», según informó ayer la Fundación Fernando Abril Martorell» (EPaís, dissabte 3 de febrer de 2007).
El poble valencià és un poble especialment moll i ajustadís, i és per això que moltes vegades ens oblidem de les coses del passat i, d´una manera especial, d´aquelles que ens han afectat com a poble al llarg de la història. Un exemple prou proper en el temps és el de Fernando Abril Martorell. Qualsevol valencià mínimament interessat en la història del seu poble hauria de tindre la imatge d´aquest enginyer agrònom que fou president de la Diputació de Segòvia, al costat de la de Felip V gravada a foc al seu cervell. Òbviament també capavall.
Amb la intenció de no extendre´ns massa, expossarem breument, a grans trets, les gestes d´aquest enginyer agrònom el qual molts valencians, agraïts d´haver deixat de ser-ho, tenen en un altar.
En abril de 1978, el Consell Preautonòmic del País Valencià de Josep Lluís Albinyana, va adoptar la històrica senyera del Regne de València, les quatre barres dels reis d´Aragó, amb l´escut del rei Pere el Cerimoniós al bell mig com a senyera oficial i es va hissar al costat de l´espanyola a l´Ajuntament de València. Era el moment de negociar la redacció de l´Estatut d´Autonomia i la dreta va arribar-hi defensant la senyera de la ciutat de València com a bandera del País Valencià i el nom de Regne de València per al nostre país. L´esquerra defensava la senyera històrica dels valencians, les quatre barres roges sobre fons daurat i el nom emprat fins al moment de País Valencià.
A Benicàssim, els redactors de l´Estatut decidiren adoptar una bandera amb la franja blava al pal, però amb l´escut del rei Pere el Cerimoniós en contes de la corona, i el nom de País Valencià. Però Fernando Abril Martorell no va reconéixer, en nom d´UCD, l´acord signat (àdhuc pels representants d´UCD) a Benicàssim. Al final es va aprovar oficialment l´Estatut valencià amb la senyera de la ciutat de València com la senyera oficial del País Valencià, el nom de Comunitat Valenciana («esa imbecilidad de Comunidad Valenciana me la inventé yo», va dir Emilio Attard en una entrevista a la revista El Temps) i el nom de la nostra llengua com a valencià, sense fer cap esment a la unitat de la llengua catalana.
Fins ací no sembla massa important el paper de Fernando Abril Martorell, però cal tindre en compte que Fernando Abril Martorell va tindre un paper enormement destacat en la creació del modern anticatalanisme al País Valencià des de la seua posició de ministre i vicepresident del Govern espanyol amb la UCD.
Fernando Abril Martorell va ser el principal impulsor i instigador de l´anticatalanisme al País Valencià durant la transició i s´ha arribat a dir que va finançar grups com el violent GAV, el qual recordem es va caracteritzar per les agressions a polítics de l´esquerra valenciana (per exemple a Ricard Pérez Casado i a Manuel Girona) i per l´incendi de la senyera del Consell que onejava al balcó de l´Ajuntament de València. «La UCD va assumir les paraules i els fets dels grups incontrolats del blaverisme més radical i es desfermà la violència extrema amb l´ús de pistoles, bombes a autoritats, intelectuals i llibreries (recordem els paquets bomba a Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, què a aquest darrer li´n va provocar la mort), atemptats de tota mena…» (Alfons Llorenç, cap de premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià).
L´objectiu de Fernando Abril Martorell no era cap altre que lluitar contra el nacionalisme català, i el modus operandi va ser el següent: junt amb Manuel Broseta, anaven a eliminar la llengua valenciana com a llengua de prestigi i de projecció universal. Volien eliminar la fortalesa de la llengua catalana i fent l´escissió del valencià n´afeblien el seu ús.
Fernando Abril Martorell no era filòleg, era enginyer agrònom, però «sabia políticament com afeblir una llengua, que és dividint-la i segregant-la. I amb aquest objectiu, no el va importar fer-ne ús del poble valencià». (Francesc Ferrer i Gironés).
El blaverisme o anticatalanisme fou creat en la dècada dels 70 pels sectors més reaccionaris, més franquistes, de la dreta valenciana i madrilenya com una mena de pantalla davant d´un suposat perill pancatalanista, estratègia que va quallar, com era d´esperar, en els sectors més conservadors i franquistes de la població. I Fernando Abril Martorell en va ser el principal impulsor.
Per això contrasta allò de Premi Fernando Abril Martorell a la Concòrdia amb l´actuació de Fernando Abril Martorell al País Valencià: si per alguna cosa va destacar aquell enginyer agrònom, és per sembrar la discòrdia i l´odi entre els valencians i a entrebancar el seu progrés com a poble i a aturar la normalització de la nostra llengua. I tot això per un miserable objectiu polític que, al cap i a la fi, als valencians ni ens anava ni ens venia: lluitar contra el nacionalisme català. De l´actuació de Fernando Abril Martorell envers els valencians, el seu poble al cap i a la fi, podem recordar, com ho fa Alfons Llorenç, les paraules del Vell duc de Gandia: «traït e mort és aquest regne».
Òbviament no som militants ni de CCOO ni de UGT, però som valencians. I com a valencians no podem sinó sentir fàstic perquè els sindicats estatals majoritaris al País Valencià siguen guardonats amb un premi que du el nom d´algú que està a l´alçada, en la història del poble valencià, de Felip V. «Traït e mort és aquest regne».
* També signen aquest article Sergio Panella i Xavier Navarro. STEPV-IV. Universitat Politècnica de València.
PLENO DEL EJECUTIVO |
|
|
El Consell aprueba una subvención de un millón de euros para Agua y Progreso |
|
Sanidad elabora un decreto para priorizar los casos de cáncer aunque no precisa plazos |
|
|
|
J. R, Valencia
El pleno del Consell aprobó ayer un convenio con la Fundación Agua y Progreso en virtud del cual la Generalitat aportará algo más de un millón de euros a esta entidad para financiar sus actividades. El acuerdo supone ejecutar la partida contemplada en los presupuestos de la Generalitat para 2007. La subvención a Agua y Progreso permitirá a esta entidad pública afrontar sin ahogos sus gastos de funcionamiento, gestión y mantenimiento a lo largo de este año.
La Fundación ha estado desde su creación en el punto de mira de la oposición, ya que la entidad sirve a la estrategia hídrica de los populares valencianos basada en al ataque al Gobierno central de José Luis Rodríguez Zapatero por la derogación del trasvase del Ebro. Además, en la entidad han encontrado acomodo cargos del Partido Popular, por lo que la oposición considera que actúa como una «agencia de colocación» de afines al PP. La diputada socialista Josefa Andrés destacó ayer las prisas que el Ejecutivo se ha dado para liberar fondos para la Fundación cuando otras asociaciones y fundaciones tienen que endeudarse para cumplir sus fines. « A esta entidad -prosiguió la diputada- no se le conoce actividad más allá que la propaganda» . «Visto el expediente en varias ocasiones sólo se sabe que esta Fundación ha hecho un par de cursos y de manifestadciones para mayor gloria del PP» , añadió. Según el Consell el dinero se destinará para realizar jornadas, cursos, conferencias, sesiones, congresos, estudios o informes. La subvención también podrá destinarse para la mejora en dotación y equipamiento de la Fundación. Por otro lado, el Consell aprobó un decreto «por el que se establecen mecanismos para agilizar la asistencia sanitaria a procesos oncológicos» . Según explicó el portavoz del Consell, Vicente Rambla, el objeto del decreto es que los casos de cáncer sean prioritarios en el sistema público. Sin embargo, el Consell no precisó cuáles son plazos de respuesta a los que Sanidad se compromete cuando una persona tiene sospechas fundadas de sufrir un problema oncológico. Según la documentación facilitada a los periodistas este plazo «se definirá para cada proceso asistencial en los documentos de normalización de la práctica clínica» . La Conselleria de Sanidad sí ha establecido un plazo de respuesta desde el establecimiento del plan terapéutico hasta el inicio del tratamiento, aunque habla de recomendaciones. Quince días para tratamiento quirúrgico, una semana para tratamiento sistémico y 28 días para radioterapia. La conselleria prevé como medidas para agilizar la atención a los enfermos oncológicos que se habiliten programas de actividad fuera de la jornada de trabajo, tales como autoconciertos para disminuir la lista de espera quirúrgica. También contempla incentivos para los profesionales que participen estos programas. |
|
I és queden els diners.
Ací el que passa és que el que no suma, s’en eix.
I el PSOE porta la línea política d’Alfonso Guerra, però amb "talante".
De acords en simbols politics i politiques Abril Martorell pot ser va tindre molta influència junt amb el PSOE.
Però de la llengua que parle estic segur que l’Abril Martorell no va tindre cap influència política.
El que més m’ha agradat de les moltes anotacions interessants d’avui és la poli- proposta que fas a la gran Rita. Si la llengua no fos quelcom tan important per als pobles fins i tot podríem riure ben a gust. És un discurs pervers i devastador. Cuida’t força i bé. Una abraçada. Bon cap de setmana !. Carme-Laura
Fa risa sentir a algú com aquesta senyora parlar de cultura i del valencià (llengua respecte de la qual n’és una absoluta analfabeta). Molt bones les suggerències dirigides a l’alcaldessa. M’aconformaria amb que en duguera a terme només una d’elles. M’agradat molt el bloc. Enhorabona.
http://arausvoldriadir.blogspot.com