Els Papers de Santa Maria de Nassiu

JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Aquest era el títol de la conferència que l’1 de juny de 1961 va pronunciar Karl Rahner, un dels teòlegs més importants del segle XX. Rahner havia estat nomenat consultor d’una de les comissions preparatòries del Concili, el 22 de març de 1961. Però dies després de la seua conferència, li van comunicar que quedava subjecte a un censura prèvia, que tenia per objectiu desqualificar-lo i reduir la seua influència al Concili. Amb tot, la nova primavera que anunciava Joan XXIII i la seua postura en distanciar-se d’aquells que anomenà “profetes de calamitats”, va propiciar la “rehabilitació” de Rahner! El cardenal Franz König de Viena, amb valentia, va sol·licitar l’assessorament d’aquest teòleg en les tasques del Concili i el 24 de setembre de 1962, Rhaner va ser designat, oficialment, teòleg del Vaticà II.

Des del passat 28 de febrer, que l’Església està en període de Seu vacant, prenen més força les paraules de Rahner: “No apagueu l’Esperit!”. En uns dies, es reunirà el conclave per elegir el nou Papa i els cardenals tindran la missió d’escoltar la veu de l’Esperit. No d’apagar-la ni d’ofegar-la!

Els cardenals haurien d’elegir un bisbe fidel al Vaticà II. Un bisbe que faça de l’Església un espai de solidaritat i d’esperança, de diàleg amb el món modern i amb els qui estan en la frontera de la fe. Sense excloure ningú, amb una actitud d’acolliment sincer i fratern! El nou papa, com a principi i fonament de la unitat de l’Església (L.G. 23) i atent a la força de l’Esperit, hauria ser un home ben humil, amic dels pobres i servidor d’ells, allunyat dels instints de “fer carrera”, exemple de sinceritat i de bondat. Un bisbe pastor, que anime la fe dels cristians i que proclame amb valentia, la fraternitat, la justícia i l’amor que naixen de l’Evangeli.

El nou papa, si els cardenals escolten la veu de l’Esperit, hauria de ser un home ben lliure, vestit de les benaurances, defensor de la veritat i de la llibertat i més sensible al paper de la dona en l’Església, respectuós amb les cultures i llengües minoritàries i amb les diverses sensibilitats teològiques, sense por al pluralisme, sense caure en postures uniformitzadores, que sempre són estèrils.

El nou papa hauria d’anunciar l’Evangeli des del servei, no des del poder. Perquè l’Església que no serveix, no serveix per a res! El nou papa hauria de mostrar al món una Església senzilla i pobra, com Jesús ensenyava als seus deixebles: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni tingueu dues túniques” (Lc 9:3)

Els cardenals haurien de buscar com a papa un nou Joan XXIII, que en un temps d’hivern eclesial faça nàixer una nova primavera, plena dels fruits de l’Esperit. Del conclave hauria d’eixir un pastor senzill i atent al signes dels temps, que com Pere, siga pescador abans que príncep i més pare i germà que Cap d’Estat. L’Esperit ens hauria de donar un pastor pròxim i afable, que amb amor i sol·licitud, ens acompanye en el camí de la fe.