La vesprada començà traslladant-nos a la veïna Albaida per tal de passar a per mossén Morrisson -blocaire molt oblidadís últimament i amb un fotolog actualitzat de tant en tant-. Un cop trobats, a ca els Meruts que hi ha feina. Allí, mitjamçant les pistes donades per mòbil, arribàrem al lloc de partida de l’expedició -un àrquing al costat d’un VIDAL-. Fets els saluts, enfilàrem camí de la Puríssima -la urbanització- on hi ha enclavada la caseta “SANT SEBASTIÀ”. Un cop arribats, descavalcàrem dels cavall i entràrem les “viandes” a la caseta. Decídirem on plantar la tenda per passar la vetllada. I férem un poc de temps amb unes cervesetes i uns pica-pica (de menjar). I així es feren les 21h00, hora sagrada de començament del Festival d’Eurovisió, que era, no ho oblidem, el motiu de la trobada d’ahir.
Comença el festival. Abans ha arribat el membre filosantjordista de la revetlla. I entre got amanit amb beuratge de la terra -ja se sap hi ha qui beu “burret” sempre, mossos d’entrepà, de coca de tomaca -la de semprem la clàssica-, i d’altres menges… passa l’actuació dels diversos països que prenien part al Festival. I quan comença la votació haig de donar fe que mossén Carrasca, com si ja l’haguera viscut el festioval, endevina el país guanyador, quasi el lloc en què queda classificada la cançó del Chiki-chiki, quin país dóna vots a un altre, etc. Fem una valoració molt sui generis del festival. I ja comença la vetllada.
La vetllada és un seguit d’anécdotes, acudits, succeïts, una miqueta de la història negra de la comarca, un repàs al darrer número de Crònica, etc. etc. etc.
Fins i tot algú es llança a cantar algun peça de Pavesos, Toni de l’Hostal (nét), Pep Botifarra, etc. I acabem escoltant unes peces de Les Luthiers (em vinil): tota una nit plena de goig, companyonia, amistat i benestar.
I cap a les 4h10 abandonem la caseta: perquè l’amic Adrià havia d’agafar un tren a la ciutat de la rita (també isqué durant la nit com és que m’escrigué una vegada i una altra la vaig veure en persona). La resta continuà un poquet encara. I quan érem prop de l’eixida de Xàtiva, ens passàrem de llarg i haguérem de fer un recorregut turístic a Cerdà, Llanera de Ranes, etc. I a les 5h03 érem a les portes de l’estació de RENFE de Xàtiva. Ens acomiadàrem i quedàrem que el pròxim sopar -no sé si de blocaires soparistes, de desficiosos VOLVALS -una nova forma de fer País-, d’estudiosos de la vida, o de què, si no hi ha altra convocatòria prèvia, tindrà lloc a L’Heretat de Pere en el mes de juliol. Ja anirem concretant i avisant per la xarxa.
I res més. Sols em queda donar les gràcies a Jordi-Sebastià-Ataülf (i dos sants més) per acollir-nos a la seua caseta. Bon dia.
PD: Vista de la serra de Mariola des d’on estàvem anit. I se m’ha oblidat que avui celebrem el Dia de l’Orgull FRIKI. Per molts anys!!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De moment tinc ocupats el 20 i 21 de juny (invasió literària de Barcelona), i el 4 (sopar d’AMO) i el 19 de juliol (festa de la Magdalena de l’Olleria).
m’ha agradat molt lo de ‘filosantjordista’.
crec que podiem fer el sopar a l’heretat el dia 26 de juny per a rebre l’estiu com toca.
Si és el 28 de juny, m’apunte. Ja està bé de sopars i que no puga anar-hi a cap.