Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un xiquet té a la mà diverses fruites i no vol compartir-les amb la seua germana. La mare el renya i l?obliga a donar-li?n una part a la seua germana. M?ha semblat meravellós.  Per què no fem sempre el mateix? Formem part d?una societat que tenim papers, treball, salut, diner, família? I volem gaudir-ne a tot gas (o com vulgueu dir-ho).

M?ha pogut passar avui. És de nit i apareix un home que va camí de la Pobla del Duc per tal de cercar verema. Pot ser que no siga el camí adequat, pot ser que no vaja a cercar verema? però com a persona humana no puc deixar aqueix home dormir al carrer. I no costa tant. I podem pensar: quina vida més difícil duu, i quina sort tinc jo de tenir una vida molt més fàcil i amb possibilitats.

Tots tenim o podem tenir algun dia necessitats fortes de menjar, salut, casa, treball, companyia.. i podem necessitar dels altres. O fem una societat més humanitària, fraterna? o arribarà un moment en què perdem la convivència i acabem vivint cadascú amb la nostra arma per defensar-nos dels altres. O sols en la nostra opulència.

Encara que abaixe el meu nivell de vida, pense que haig d?estar obert a les necessitats alienes, que ningú no és estranger, que totes les persones som ciutadanes del món, que l?única solució per a la marginació, els presos? és viure l?experiència de sentir-nos i sentir-se volguts. Però mentre aixequem murs per separar-nos, tanques amb el cartellet de propietat privada o d??atenció al gos?, estem fent una societat de privilegiats, no de germans, no fraterna. I per tant, no és una societat feliç. Pot ser una societat en què alguns riem i ho passem bé. Però sense la felicitat de tots.

P.S.: El post d?avui és una transcripció (un poc lliure) d?un text de Gerardo Villar (Moviment Rural Cristià). M?ha agradat i us el deixe per a la reflexió el dia de Nadal.

BON NADAL