Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de novembre de 2006
Sense categoria
10 comentaris

Nacionalistes (a la força), sobiranistes i esquerrans

Ahir tingué lloc la jornada electoral a les terres germanes de Catalunya. Vull deixar per escrit alguna reflexió, un cop passada la sorpresa (o no) dels resultats.

1r La participació ha baixat del 62,54% al 56,77%. Són 6 punts menys. Segons la meua modesta opinió (im?agradaria equivocar-me), el motiu principal és la llunyania entre la classe política i els ciutadans d?a peu. Sé que els partits trobaran mil excuses per no plantejar-se d?una vegada seriosament la ?MALA PROFESSIONALITZACIÓ? de l?activitat política que ens trobem a tots els àmbits (nacional, autonòmic i local). Cosa que va a més i, si no hi posa ningú remei, cada vegada s?estendrà més allò que sol dir el jovent: Tots són iguals, tots roben, per a què i per què vull anar a votar, etc. Algú s?ho farà mirar?

2n Ahir quan ja s?havien donat les primeres dades oficials, vaig llegir en un bloc de vilaweb que el blaverisme havia entrar al Parlament Català. Efectivament hi ha entrat. Com? Amb la presència de Ciutadans. Ciutadans no és ni més ni menys que la versió BLAVERA de la nostra Unió Valenciana. Quan vaig escoltar els militants i simpatitzants cridar davant les càmeres de la TV3 « Libertad, libertad, ? », i el seu « novíssim » diputat (no vull dir el nom per no fer-li publicitat) canviar de llengua (del català al castellà), em vaig dir: Açò ja m?ho conec. Una sola coseta: o ens salvem tots plegats o ens n’anem a pique (piqué).

3r En un post de fa uns dies vaig deixar escrit per quins partits votaria i per quins no ho faria mai a Catalunya. Recordeu que deia que ho faria per CiU, ERC i ICV. Doncs bé, com que no ho he pogut fer perquè no hi estic censat, sí que us vaig a dir (i propasar-vos, germans de cultura i llengua!) per quina governabilitat m?incline. Un tripartat a la manera basca: CiU, ERC i ICV. Un govern que sumaria els 48 diputats (CiU), els 21 (ERC) i els 12 (ICV). Aquest govern, sostingut per 81 diputades i diputats d?un total de 135, vindria a ser un govern fort, seriós, català, progresista, catalanista i esquerra. Ningú no ha pensat en aquesta possibilitat? I, de veritat, ho dic com ho sent: penalitzaríeu les formes i les actituds del PSC ?ara ja totalment PSOE- del darrer curs polític -sobretot-, faríeu un govern amb una base social forta i catalanista ?recordeu que el partit que ha guanyat les eleccions ha estat CiU-, podríeu arrancar de Madrid ?quasi? totes les competències, i més, que el nou Estatut hi estableix, etc.

4t Sé que no serà aquesta la resposta que donaran els polítics arran dels resultats que les catalanes i els catalans heu decidit amb els vostres vots. Ara bé, per somiar que no siga. I ja m?agradaria que al País Valencià ?que estime moltíssim, és la meua terra, la meua llengua, la meua cultura, els meus avantpassats, etc- el proper 27 de maig hi haguera uns resultats semblants als vostres. Però ací, i no volia fer-hi referència, moren 43 persones ?accident del metro del 3 de juliol-, elegim un president que no parla la llengua de la terra ?Saplana quan era MoltHo-, un conseller ens insulta a les valencianes i els valencians que estem en contra del ?PELOTAZO? ?en castellà, com ho ha reconegut Juan Soler, president del València CF- dient-nos que no sentim els colors i?, i podria seguir, però ja està bé per avui, i no passa res. Quin país! Bona vesprada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Si ERC s’absten per no arribar a un acord de govern amb CiU o el PSOE-PSC, doncs és probable que Montilla és postule com a presidenciable amb el soport del encabotament d’IC-V i l’abstenció tacita del PP-Ciudadanos de Cataluña, ja que junts tenen més diputats que CiU.

  2. Et queda molt bé la composició, èticament  seria d’allò més positiu per a la política lingüística i cultural i ……prou; hi han diferencies molt gran en polítiques: educatives, econòmiques, soci-laborals, de llibertats, de genere, etc. A més a més, no creus que ara mateix hi han altres interessos que condicionen la política catalana: el desenvolupament estatutari i la finançasió; els suports dels governs estatal i autonómic. Mal que en pese, no creus que el govern d’Euscádi és una mica segrestrat? o li falta capacitat de maniobra en qüestions tan importants com el procés de pau o la reforma de l’estatut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.