Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 d'abril de 2011
0 comentaris

MUSEROS

     Municipi situat a l’Horta de València, a uns 11 km al nord de la ciutat. En l’extrem meridional del terme es troba, com un enclau, el municipi d’Emperador. El terreny és pràcticament pla. L’altitud, que en la zona oriental, es troba entre els 10 a 20 metres es va elevant fins assolir els 95 metres en el mateix vèrtex que serveix de fita per tal de separar els termes de Museros, Nàquera i Rafelbunyol. Quasi tot el terme està dedicat al conreu, el principal producte és el taronger, seguit de les tomaqueres, carfoxes, cebes, dacsa, etc. Per al rec es nodreix de les aigües de la sèquia de Montcada. Aquests darrers anys ha experimentat l’establiment de diverses indústries. El poble està en mig de l’horta, amb carrers i places bastant amples. Actualment té uns 5.000 habitants. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de Santa Maria del Puig.

     En temps dels romans estigueren aquestes terres habitades i hi queden importants vestigis arqueològics d’algunes viles d’aquells temps i restes d’aqüeductes que conduïen l’aigua per diversos punts del terme. Quan la fundació  del Regne de València, era una alqueria àrab que el rei Jaume I donà a l’Orde de Sant Jaume, que concedí carta de repoblació el 1359. Després exercí el senyoriu la de Calatrava. El segle XVI passà a dependre de la Corona. 

     El 1415 es va construir una església, de què queda solament un retaule pintat el segle XV per un artista valencià, que ostenta les armes de l’Orde de Sant Jaume. En el segle XVIII es va construir l’actual temple parroquial, que es va acabar el 1734, és claustral. L’altar major es conclogué a finals de l’esmentat segle. Té com annex l’església de la Mare de Déu del Rosari d’Emperador. 

     En el terme de Museros es va fundar un convent de dominicans, al costat d’una ermita, que existia, dedicada a Sant Onofre. El papa Sixt IV expedí l’autorització, el 20 de gener de 1471, per tal de construir església, convent, claustre i campanar. Fou casa de formació i d’estudis. Els cavallers de l’Orde de Sant Jaume intentaren posar davall la seua autoritat l’esmentat convent, però el rei Ferran el Catòlic el 26 d’agost de 1505 defengué els drets dels dominicans. Fou prior d’aquest convent Sant Lluís Bertran que construí una artística Creu Coberta, que es va posar en la carretera d’accés a la ciutat de València.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.