Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
18 d'abril de 2011
0 comentaris
MURO (Muro del Comtat)
Pertany a la comarca del Comtat. El relleu el constitueix la ramificació septentrional de la Foia d’Alcoi, per on corre el riu Serpis, que rep en el límit amb Alcocer les aigües del riu Agres, que penetra en el terme de Muro per l’oest, entre les serres de Mariola i d’Agullent. Tanquen la Foia les serres Mariola i Benicadell. Una meitat del terme és terreny conreat. Té unes 1.600 hectàrees dedicades al secà, on es produeixen oliveres, cereals, vinya i fruiters i unes 252 hectàrees de regadiu, on es conreen hortalisses i arbres fruiters. Els terrenys sense conrear contenen pinedes i plantes herbàcies. En aquestes darreres dècades Muro ha experimentat una forta industrialització, que ha estat causa d’una gran afluència d’immigrants. Actualment té uns 8.000 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Joan Baptista i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Miracle.
Aquest terme estigué habitat ja en temps antics, de l’època romana s’han trobat importants vestigis arqueològics. En temps dels musulmans era una alqueria que, després de la fundació del Regne, el rei Jaume I, el 19 de setembre de 1240, la donà a l’àrab Zalema Hoto. El rei Jaume II el 1291 donà Muro com a feu a l’almirall Roger de Llúria. El rei Alfons el Magnànim transferí el senyoriu a Ximeno Peres de Corella. El 1580 fou creat el municipi de Muro. Poblat per moriscos, foren expulsats el 1609, i quedà totalment abandonat l’indret. El 1611 fou repoblat per 16 famílies de cristians vells. El 1706 se li va concedir el títol de Vila.
El 1530 Fra Bartomeu dels Àngels, Comissari Apostòlic, erigí l’església dedicada a Sant Joan Baptista, i fou l’arquebisbe Ribera qui la convertí en parròquia el 1574, i li donà les filials de Setla de Nunyes, Benamer i l’Alqueria de Serra. L’actual temple parroquial, construït en el solar de la mesquita i del primitiu cementeri, es començà a edificar el segle XVIII i fou acabat el 1877, és de grans proporcions, esvelt, d’estil neoclàssic, amb frescos de Miquel Parra. La patrona, la Mare de Déu dels Desemparats, es venera en la seua església, ampla, d’estil academicista. Celebra festes de moros i cristians a la patrona el segon diumenge de maig. Té com annexos la Mare de Déu de Gràcia de Benamer, Sant Joaquim de Setla de Nunyes i Sant Francesc de Paula de Turballos.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!