Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
3 de febrer de 2011
2 comentaris
MOIXENT
Municipi situat en la Costera, en la vall de Montesa. El relleu està marcat per la prolongada vall anomenada de Montesa, travessat pel riu Canyoles, entre les serres d’Énguera i la serra Grossa. Aquesta llarga vall, que va des de la de l’Encina a la foia de Xàtiva és la més fàcil comunicació entre Castella i l’antic regne de València i va ser aprofitada ja per la calçada romana, pel camí medieval i la canyada ramadera. L’extens terne de Moixent en una tercera part està dedicat al conreu, la resta l’ocupen pinedes, alzines, esparts, romaní, etc. que creixen a les zones muntanyoses. A la indústria tradicional i artesana de cistelleria i nines, cal afegir la de fusta, mobles, gènere de punt, vinícoles i de l’oli. El poble es troba situat en el centre de la vall, a la dreta del riu Canyoles, al peu mateix de la muntanya. Actualment té uns 4.500 habitans. La parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Seu.
En aquest terme s’han trobat, en diverses parts, vestigis arqueològics d’haver estat habitat en temps antics. En ser pas obligat de certes parts de la península Ibèrica en l’edat del Ferro la seua població fou més intensa, com ho mostra el tresor de Garamoixent, que és un conjunt de monedes, que daten del segle II aC, i descobert el 1910. El poblat ibèric de la partida de la Bastida de les Alcusses és d’un gran valor arqueològic. En temps dels àrabs va ser un poble important per les poètiques llegendes que se’n conserven. L’infant Alfons de Castella futur rei Alfons X el Savi, el va arravatar als musulmans, que després, segons el Tractat d’Almizra, hagué de tornar al rei Jaume I. En virtud d’una carta de repoblació del 2 de desembre de 1303 fou habitat per cristians vells. A començament del segle XVII constava de més de 300 cases.
La primitiva església, a pesar d’haver estat restaurada el 1735, hagué de ser enderrocada per amenaçar ruïna. L’actual temple parroquial fou construït entre 1883 i 1892, per l’arquitecte Antoni Ferrer i gràcies als esforços del pàrroc Constantí Quilis. En l’altar major hi ha una taula de la Pietat que s’atribueix a Dorotea i Margarida, filles de Joan de Joanes. Té una ermita dedicada a Santa Anna i un artístic Calvari. Un fill il.lustre del poble és el venerable Cristòfol Moreno, franciscà i company del Beat Nicolau Factor.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Les fadrines moixentines totes van de cinc en cinc,
la una li diu a l’altra:
– que ganes de novio tinc”
Així comença la ‘Jota Vella de Moixent’; cantada també per Botifarra.
I també tenen una altra jota, ‘La jota de la serra de Moixent’, que és molt ‘xula’ de ballar.
Diguen el que volen dir!: han escrit arravatar i haurien d’haver emprat arrabassar.