Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els darrers temps que ens toca viure en la nostra societat estan provocant, cada vegades en sectors més amples i abraçant a tot tipus de persones, una profunda reflexió sobre la forma de viure i la relació entre tots els components de la societat. La pandèmia, entre moltes altres coses, ha dut i ha tret de moltes persones valors que ni ells mateixos, els protagonistes, coneixien. I davant l’adversitat, es moderaren i idearen accions, estratègies i fets que, sense buscar protagonisme, serviren i valgueren per a cercar el bé comú de la societat a què pertanyen.

I no parlem de professionals de primera línia: caixeres de supermercats, netejadors, infermers, auxiliars, forces de l’ordre, transportistes, metges, que també.

Parlem del veí del pis de dalt, del voluntari de l’ONG que treballa al barri, del membre de Càritas, que, amb la seua dedicació i moderació, es dedicaren a solucionar, per al bé comú, necessitats de la resta dels seus veïns i conciutadans, eixint de sa casa, ocupant temps per a ajudar en coses senzilles (pujar la compra,…) i alè en l’aïllament i solitud provocats pel confinament.

Moderació és una de les virtuts fetes servir, encara que inconscientment, per a realitzar tot el meravellós treball realitzat. I sense processos de formació, profundes reunions de planificació, lents processos de maduració. Va ser veure les circumstàncies que ens envoltaven, les necessitats que sorgien o podien sorgir i plantar cara a la realitat amb la seua tenacitat i moderació.

Potser avui dia, en el nostre Món Rural, necessitem cada vegada amb més urgència persones amb moderació que, amb ferm pols i constància, òbriguen horitzons d’un futur per a viure als pobles, que aquests no moren per falta de persones i per a plantejar que el Rural no és sinònim de parc recreatiu o vacances, sinó lloc viu on les persones són l’important, i tenir cura i protegir la natura viva que ens dóna tantes meravelles. Ja existeix, però cal valorar-les. I apressar que més s’unisquen a aqueix treball. No esperar que vinguen de fora a solucionar els problemes o que duguen receptes màgiques. L’Espanya Buidada no pot perdre el temps. Anem tard.