Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Blanca Baños Gómez Nasqué a Cenicero, La Rioja, el 2 de desembre de 1947 i morí el 15 de març de 1992. Mestra nacional en diversos pobles de la Rioja i directora del col.legi públic “Beato Jerónimo Hermosilla” de Santo Domingo de la Calzada. Va formar un grup de joves. Opinava que el cristianisme és per a viure’l en comunitat, no individualment. Ens anomenaven “Les xiques del Regadiu”. Cada una vivia amb la seua família i acudia al seu treball durant la setmana i el cap de setmana ens ajuntàvem a Cenicero per a resar i treballar l’horta del Regadiu. Els productes que tréiem els donàvem als necessitats.

Poeta. No s’han publicat els seus poemes però estan recollits en un xicotet llibret, transcrits per a les seues amigues i companyes.

Era una enamorada de Crist i aqueix amor era el motor de la seua vida. La seua sensibilitat feia que el sentira al seu costat i li inspirara frases i poemes que escrivia en qualsevol suport i moltes vegades els deixava inacabats. Poques vegades hi tornava. Per a ella era una necessitat plasmar per escrit els seus sentiments. El mateix ho feia en una tovallola de paper del bar en què prenia un café, que en la capsa de medecina que acabava de prendre en la seua llarga malaltia. Va morir de càncer als 44 anys d’edat.

Era molt vitalista, molt emprenedora. Sols buscava fer la voluntat del Pare. Nasqué per a la resta. Estimava un Ésser suprem a través de les seues criatures, de la seua obra. I no al revés, va escriure una amiga seua a la seua mort. Ens va contagiar el seu entusiasme per viure una vida de despreniment. La seua peciència i acceptació de la seua malaltia i mort foren una lliçó per a nosaltres.