Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

31 de gener de 2011
1 comentari

MISLATA

     Municipi situat en l’Horta de València, en el marge dret del riu Túria i el nucli urbà del qual es confon amb la ciutat de València, encara manté la seua independència municipal. El terme és pla sense cap relleu notable. Mislata fou un poble tradicionalment agrícola, però des de mitjan segle XX s’hi han establert gran quantitat d’indústries, que han dut amb elles un notable creixement de la seua població. El casc urbà es troba situat en terreny pla i el seu nucli primitiu, constituït per carrers estrets, s’ha vist transformat, en gran part, per edificis amplis i moderns. Al costat del poble de Mislata es trobava el barri de la Moreria, habitat per moriscos, que guardava la seua autonomia, i que inclús tenia el seu castell medieval. En el segle XVII, perdé la seua independència, i s’incorporà a Mislata. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera tenia 50 cases de cristians vells i 50 de moriscos. A començament del segle XX tenia uns 1.400 habitants. Però a mitjan segle XX començà a experimentar un notable creixement de la seua població, actualment té uns 50.000 habitants. 

     S’hi han trobat vestigis arqueològics de l’època romana. El rei Jaume I féu donació de l’indret de Mislata el 1239 a Sanxo Lopez d’Albero. El seu senyoriu l’ostentaren successivament diverses famílies. El 1497 obtingué el senyoriu de la baronia de Mislata i la Moreria Pere Ximénez d’Urrea. L’actual Ajuntament es troba edificat en el solar del palau dels barons de Mislata, que existí fins fa pocs anys. 

     Al barri de la Moreria hi hagué una església molt antiga, avui dia, desapareguda. Mislata depengué en un principi de la parròquia de Sant Nicolau de València, el 1535 es va constituir com a parròquia independent. El seu primer pàrroc s’anomenà Antoni Bonet. L’actual temple parroquial, dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, començà a construir-se el 1704, en el solar d’una església anterior, i s’acabà el 1755. És molt proporcionat, d’ordre compost i ornaments xurriguerescos, té creuer, llanterna i un gran floró. L’eixample de la població ha motivat la creació d’altres parròquies. El 29 de desembre de 1953 es constituiren les parròquies de Sant Francesc d’Assís i Sant Miquel de Soternes. I el 26 de setembre de 1975 les de Sant Carles Borromeo i Sant Marc Evangelista. Totes aquestes parròquies formen part de l’arxiprestat de Sant Miquel de Soternes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Salut, Àngel! Encara que ara visc a Torrent des que la meua família va arribar al País Valencià (jo en tenia 7 anys) fins fa huit anys he viscut a Mislata. Vaig prendre la Primera Comunió a la parròquia de Sant Francesc d’Assís i el meu fill va ser batejat a la de Sant Marc Evangelista. Altres esdeveniments familiars han tingut lloc a aquestes esglèsies i a la de la Mare de Déu dels Àngels però són una mica més trists.
    🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.