Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 de gener de 2007
General
2 comentaris

MISERABLES ÉS EL QUE M?ABELLEIX DIR AVUI

Des de l?11-M de l?any 2004 que un partit polític ha traspassat tots els límits de la decència i el que és per salut mental admissible. Aquest partit polític és ?ho heu endevinat- el PP (PARTIT POPULAR). Aquest post no l?haguera escrit mai ?pensat el que llegiu ho he fet i ho faig moltes vegades-. Però, des del passat dia 30 de desembre, arran de l?atemptat a l?aeroport de Barajas, el que fa el PP ?sobretot, els quadres directius- és de miserables. Ja està bé! Ningú no pot fer res? És que la COPE, EL MUNDO, l?AVT i el PP ?que són tot una mateixa cosa- estan jugant amb els sentiments de les persones i la veritat de la realitat que, malauradament, ens acompanya.

Per acabar, us deixe la cançó de Lluís Llach, El jorn dels miserables. I demane disculpes a moltíssims ?espere que així siga per bé de tot el món- militants, simpatitzants i votants d?aquests partit, i els pregue ?sé que en aquesta part de la xarxa no deuen entrar- que pensen bé a qui voten en les properes eleccions. Bona vesprada.  

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l’he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l’alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

P.S.: Sé que aquests senyors d?aquest partit no es mereixen cap cançó de l?homenot Lluís Llach. Ho sé. Però ací la teniu. És com em sent ara i ací.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Quantes persones et reben sense engany? Quanta gent del Pp estarà llegint-te ara?  Jo estic comprovant una cosa semblant aquests dies en el meu bloc. El cap d’una secta dóna unes directrius i tots els membres vinga a veure qui la diu més grossa sobre mi… Ves espai, que a qui es burla els perfectes serafins i potències del món el volen furgar… (altra cosa és que ho aconseguisquen…).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.