En tercer lloc a les lleis i normes d’uns i altres països, que no saben o no volen impedir amb justes i generoses mesures la necessitat d’emigrar, ni regular adequadament els fluxos migratoris, ni es proposen seriosament acabar amb els explotadors allà, ací o en el camí. Davant d’això la compassió duu a la denúncia i a la indignació.
Els immigrants són producte de “la cultura del descart”, que diu el papa Francesc, que duu en el seu ADN, en la seua sang, la indignació i la vergonya del tracte als immigrants. Molts d’ells es rebel.len contra aquesta situació i emprenen l’aventura de l’emigració amb la incerta esperança d’arribar al per a ells “somiat paradís” dels nostres països. Inclús cap al món rural que es veu afectat molt prompte per aquestos fluxos migratoris. Sobretot pel paper que l’expansiva agricultura intensiva de fruites i hortalisses del litoral mediterrani, les illes i la Vall de l’Ebre va jugar en ocupar grans quantitats de mà d’obra jornalera d’origen estranger (anys 90) encara que en aquest segle es desviara per altres causes a altres zones rurals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!