Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

“Mesures immorals i antievangèliques”, per Josep Miquel Bausset (diarioinformacion.com)

     Encara que no fa molts dies vaig penjar un text del P. Josep Miquel Bausset amb el mateix títol, us deixe avui aquest per tal que el llegiu. Hi ha algun canvi interessant respecte de l’anterior.

 JOSEP MIQUEL BAUSSET

Montesquieu, pensador de la Il·lustració deia: “Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè és justa”. He recordat aquestes paraules, degut a la carta amb motiu de l’1 de maig del bisbe d’Oriola-Alacant, Rafael Palmero, preocupat per la crisi econòmica i també pel comunicat del Secretariat de Migració d’aquest bisbat, que considera “injust i immoral, retirar l’atenció sanitària als immigrants irregulars”. Aquestes valentes declaracions, posen en evidència la intenció de la ministra Ana Mato, de traure de la sanitat els immigrants irregulars o els més majors de 26 anys que no hagen entrat en el mercat de treball. I és que no és justa la decisió de deixar sense assistència sanitària, a partir del pròxim 1 de setembre a aquests col·lectius.

També el grup dels rectors dels dissabtes, considera aquesta mesura “injusta i immoral”, pel fet que “els costos de la crisi recauen sobre el dret fonamental a la sanitat”. 
Tots sabem que són els governs qui han de garantir a tota la ciutadania aquest dret, que “de cap manera no pot quedar condicionat per l’ètnia, la religió o la documentació”, com diuen els rectors dels dissabtes.
La lectura d’aquestes mesures del govern de Rajoy a la llum de l’Evangeli, és que són immorals i antievangèliques! Els ministres del govern d’Espanya (que sempre ocupen els primers bancs dels temples en la festa de San Isidro, dels viatges del Papa o de l’ofrena a l’Apòstol Sant Jaume) no han sentit mai les paraules de Sant Pau als cristians de Corint? “Tots els membres han de tindre la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell” (1 C 12: 25-26) Sant Pau destaca la sol·licitud en l’atenció, sobretot als més necessitats!
Aquesta mesura, a més d’immoral i antievangèlica és innecessària, perquè l’estalvi econòmic mínim que suposa, es pot assolir per qualsevol altre mitjà que no amenace la integritat de les persones.
També Sant Joan, en parlar de l’amor a Déu el relaciona estretament amb l’amor als altres en dir: “Si un que posseeix béns del món veu el seu germà que té necessitat i li tanca les entranyes, com pot estar en ell l’amor de Déu?” (1 Jo 3:17).
Per la seua part, el bisbe de Ciudad Real, Antonio Algora, en relació a la reforma laboral (i que podem aplicar a les mesures de la senyora Mato) denunciava “una llei que rebaixa clarament els drets dels treballadors respecte a situacions anteriors, on els perdedors sempre són els mateixos: els més dèbils”. I com he dit abans, només fa uns dies, el bisbe Rafael Palmero es mostrava preocupat per la greu crisi econòmica, que “afecta a 40.000 alacantins que viuen en una pobresa extrema i a 360.000 que estan al llindar de la pobresa”.
El bisbe Algora, el bisbat d’Oriola-Alacant i els rectors dels dissabtes han parlat com el Papa Sant Gregori el Gran (en la seua Regla Pastoral) recomana parlar als sacerdots: “El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no diga el que ha de ser callat, ni deixe de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el pastor indiscret porta a l’error, així el silenci imprudent, deixa en l’error els qui podrien ser adoctrinats”. I Sant Gregori continuava així: “Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents, que no s’atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el que és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes, és el mateix que fugir quan s’acosta el llop. Per això el Senyor reprèn aquests prelats: No han pujat a la bretxa”. I Sant Gregori ho explica ben clarament: “Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat”. I el Sant Papa acaba: “Tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica, ¿què potser no serà semblant a un pregoner mut?”.
El Vaticà II (del qual enguany s’acompleixen 50 anys de la inauguració) en la Constitució Lumen gentium exhorta a l’Església a abraçar “amb amor a tots els afligits per la debilitat humana” (L.G. nº 8 ) i a reconèixer en tots els qui sofreixen la imatge de Crist, per tal de ajudar-los en les seues necessitats.
I també Sant Gregori de Nissa diu en una de les seues homilies: “Estima com l’or l’home que sofreix. Atén la salut precària del pobre, com la salut de la teua dona, la dels teus fills, la dels teus servents. Certament, si tots els pobres han de ser atesos i ajudats, molt més han de ser tractats amb sol·licitud els malalts, perquè el qui és alhora pobre i malalt, sofreix una doble pobresa”.
El bisbe Algora i els rectors dels dissabtes, així com el bisbat d’Oriola-Alacant, han parlat amb la llibertat de l’Evangeli, denunciant unes mesures immorals i antievangèliques. I és que la paraula de la Bíblia, “on és el teu germà” (Gn 4:9) continua interpel·lant hui a la ciutadania espanyola.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.