Els Papers de Santa Maria de Nassiu

 Messi i Cristiano

Des de principi de temporada, a la “Casa Blanca” hi ha hagut un problema i gros: Cristiano Ronaldo està trist! I això que cobra del Real Madrid 10 milions d’euros anuals nets, a més dels contractes amb firmes comercials. Per això, el 2011 es va comprar una casa de 5 milions a Pozuelo, després de vendre per 6,5 milions la que tenia a Manchester. A més, al seu garatge té quatre Audi, dos Bentley, dos Mercedes, el Maserati, el Porsche i un Lamborghini de 350.000 euros!

Ronaldo ha dit diverses vegades que és envejat per guapo, ric i famós! Tres paraules claus per creure’s un Déu! Però tres paraules, que no valen res per a comprar la felicitat! No hi ha prou en ser guapo, ric i famós per ser feliç! I és que Ronaldo s’ha oblidat de la cosa més important: els seus orígens i la humilitat!

Creure’s un Déu l’ha portat a la prepotència. I així, sí, serà guapo, ric i famós, però no desprèn afecte ni sentiment. I amb aquesta actitud seua, sempre amb cara de mal geni, no convida a ser estimat!  Algú li hauria de dir que a la vida hi ha coses més importants que ser guapo, ric i famós. Algú li hauria de dir allò que Toni Nadal li digué al seu nebot, el tenista Rafa Nadal, quan guanyà el seu primer torneig: “Ara no vulgues comprar-te un Ferrari. Recorda d’on véns!”.

Obsessionat per la pilota d’or i amb una enveja malaltissa per Messi (que ha guanyat una altra bota d’or i quatre pilotes d’or seguides!) Cristiano ha arribat a qualificar d’anormals, aquells que al camp criden Messi, Messi, Messi! Davant l’obsessió per Messi, Ronaldo hauria d’escoltar el que Toni Nadal deia a la premsa: “Si Cristiano acceptara que Messi és millor, no estaria trist”. I és que, fins i tot els periodistes han definit a Cristiano com a “egoista i individualista en el camp i el Real Madrid ja el va fitxar així”.

La diferència amb Messi està en que, malgrat que el passat 7 de gener va guanyar la quarta pilota d’or consecutiva, l’argentí, en compte de caure en la supèrbia, reconeixia que no era el seu millor any i dedicava el trofeu als seus companys: “sense ells, jo no hauria guanyat cap pilota d’or”!!

Enfadat també perquè Iniesta ha estat el millor futbolista europeu, Ronaldo hauria d’aprendre que la humilitat és la base d’una vida feliç. Per això, Messi va dir que mai es votaria a si mateix per la pilota d’or, mentre que CR7 digué que (en cas de poder-ho fer!) es votaria a ell mateix!!!! El mateix Iniesta declarava uns dies abans de concedir-se la pilota d’or: “Messi és el millor. Jo no faig res per humiliar als altres”.

Ronaldo hauria d’aprendre també, que estimar és allò que dóna sentit a la vida. L’escriptora Isabel Allende conta que la seua filla de 28 anys va estar en coma durant mesos i després va morir: “Paralitzada al llit, la meua filla m’ensenyà una lliçó que no oblidaré mai! Només tens allò que dónes! Per això ara no m’aferre a res i sóc més feliç quan estime que quan m’estimen”.

I Gandhi pregava així: “Senyor, si em dónes fortuna, no em lleves la raó. Si em dónes èxit, no em lleves la humilitat. No em deixes caure en l’orgull si triomfe, ni en la desesperació si fracase. Si ofenc a algú, dóna’m el valor per a disculpar-me i si sóc ofès, dóna’m el valor per a perdonar”.

Però és Jesús de Natzaret, qui en les benaurances ens parla de senzillesa, d’humilitat, de justícia, de pau. No de diners, ni de bellesa, ni de fama! I certament que ni diners, ni fama, ni bellesa no donen la felicitat. Sant Pau, referia a Jesús aquesta frase: “Fa més feliç donar que rebre” (Ac 20:35) I això és el que hauria d’aprendre Ronaldo!

Segurament, a CR7 li aniria bé passar alguns dies a les barraques de Vallecas, a Nigèria o l’Índia i vore el sofriment de la gent, per aprendre que, com deia Tagore, “quan som grans en humilitat, més a prop estem de la grandesa”. Per cert, algú li hauria de fer conèixer a Ronaldo aquelles paraules de Ciceró: “Quan més alts estiguem situats, més humils hem de ser”.

Contava un missioner que havia estat a l’Àfrica, que els xiquets d’allà, tot i la seua extrema pobresa, se’ls veu contents. Molt més que CR7. I que el poc que tenen, ho saben compartir! Ací està l’arrel de la felicitat: en la solidaritat i en saber compartir allò que som i allò que tenim. No en presumir de guapo, ric i famós!!

PD: Agraesc la deferència del P. Bausset per facilitar-me el text i poder compartir-lo amb totes i tots vosaltres ací (al bloc), i a la resta de xarxes. I és molt interessant que us fixeu en les cares de tots dos. Mireu la cara de Messi i després feu el mateix amb la de Cristiano. En aquest cas sí que una imatge val més que mil paraules. De tota manera, sempre calen paraules com les que ens aporta hui el P. Bausset.