Hui hem continuat la rehabilitació: caminar 10 minuts en la cinta caminadora i pujar i baixar escales. M’hi he cansat però he acabat ben satisfet.

La gran riuada del 2024

València clama indignada ‘ni oblit, ni perdó’ contra Mazón

Amb la banda sonora dels càntics «Mazón, dimissió» i «el president, a Picassent», els carrers del bell mig de València han acollit aquest dissabte una nova manifestació multitudinària en contra de la gestió de la tragèdia de la dana per part del Govern valencià del PP. Convocada per 58 entitats civils valencianes, a les quals s’han adherit altres 158, s’ha demanat la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón. Elx (Baix Vinalopó) ha cridat la mateixa consigna.

Per Moisés Pérez

Cantava el valencià Àlex Blat, en una cançó un any abans de la gran dana, que el riu quan creix de colp i guanya força, va omplint de fang tots els racons, i es preguntava si quan passa la tempesta, si recordarem qui som. Blat expressava que «l’oblit és una fuga en la memòria, podria ser la salvació, és una casa enderrocada, és vida que s’acaba o l’inici d’un perdó».

Però l’oblit és impossible, és derrota i és una infàmia per a milers de valencians. No hi ha oblit possible a la lluita contra un torrent d’aigua criminal, ni a la desesperació i el nerviosisme de no saber res d’aquells que estimes, ni a la mort passejant pels carrers l’endemà de la barrancada, ni a la destrucció de vides, il·lusions i somnis. No hi ha oblit per a les hores sense poder apagar el soroll d’una panxa famolenca, els ulls vidriosos dels menuts, la por al rostre d’aquells que ens ho han donat tot des de generacions, a les estampes de postguerra, a buscar-te la vida per alimentar-te, a no tenir aigua amb la qual asserenar la boca.

No cap l’oblit quan contemples tots els teus records tacats de fang, les pertinences a la intempèrie, les llars arrancades de la intimitat, els estalvis ofegats per una riuada gravada per sempre a la nostra memòria. Però tampoc hi ha espai per al perdó, per a la misericòrdia. No hi ha perdó quan l’avís enviat per la Generalitat Valenciana va sonar quan l’aigua fangosa havia segat vides i l’Horta Sud era una prolongació del barranc del Poio, la Ribera Alta una extensió del riu Magre i la Plana d’Utiel-Requena un mar de cases negades. No hi ha perdó quan l’administració va abandonar-los durant dies a la sort d’un exèrcit de voluntaris, quan es va retardar l’adveniment dels cossos d’intervenció a les emergències.

Perquè ni l’oblit, ni el perdó eren presents al rostre dels assistents de la multitudinària manifestació d’aquest dissabte —vora 100.0000 persones— als carrers de València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, per la seua gestió de la dana. Organitzada per entitats com ara Intersindical Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, per nomenar algunes de les 58 convocants i de les 158 adherides a la protesta, ha estat un clam massiu per reclamar responsabilitats i dimissions al Consell del PP, però també a l’administració estatal per la seua actuació. Una explosió de ràbia, de petició de responsabilitats polítiques com fa anys va produir-se per part dels familiars de les víctimes de l’accident del metro de València del 2006.

Quan el calendari marca un mes i un dia d’aquell Halloween anticipat, d’una història de terror, impotència i dolor, amb el crit de la gent apuntant que «hi havia morts evitables», els manifestants han exhibit la seua indignació contra l’actuació de l’executiu de Mazón i el seu equip de govern, contra la tardança en la resposta del conjunt dels poders públics i envers l’escenari postbèl·lic que encara viuen carrers de les poblacions afectades per una riuada que s’ha endut el somriure vital de 222 persones. Les proclames de «Mazón, dimissió» i «el president, a Picassent» han estat la banda sonora d’una nova mostra del malestar del carrer amb el comandant en cap dels valencians.

«No són morts, són assassinats» i «assassins» eren els càntics que ressonaven quan eixia la capçalera d’una plaça de l’Ajuntament de València que s’ha col·lapsat de gent a poc a poc, fins al punt que estava plena quan la pancarta de la mobilització encarava la meitat del trajecte. Sota el lema inequívoc «Mazón, dimissió», sostenien la capçalera una representació de damnificats pel temporal: Amparo, una treballadora del 112; la docent Montse Morales; Madel, una empresària d’Algemesí (Ribera Alta); Francis López, veïna de Picassent (Horta Sud); Francesc Martínez, lligat a Aldaia (Horta Sud); Josep Maria Tarazona, del IDECO Horta Sud; el docent Xiroi Pastor i Wilson Ferrús, professor de Catarroja (Horta Sud).

Al crit de «criminals», ha irromput de la manifestació els representants de Parc Alcosa, el barri humil d’Alfafar que ha patit la devastació de la dana. «Els pobles de l’Horta, duem la revolta», han exclamat abans de deixar pas a una capçalera que ha entrat a la plaça de la Verge entre aplaudiments i peticions de dimissió al cap del Consell. Un riu de gent ha inundat la plaça d’indignació, ràbia i tristesa, entre cartells de «Mazón fas més por que una tronada», «tenim el cor encès de fang», «falten les persones que s’han ofegat» o «menys discursos i més recursos». Un clam que també s’ha donat a Elx (Baix Vinalopó).

«Ignomínia política»

A la plaça de la Verge de València, símbol de tantes i tantes reivindicacions, d’expressions de ràbia contra els governants presents a l’altra banda en l’imponent i fortificat Palau de la Generalitat Valenciana per la policia espanyola,  s’ha enumerat les xifres de víctimes mortals per cada municipi i s’ha guardat un colpidor minut de silenci. Només entretallat, però, per gent que arribava a la plaça demanant la renúncia del president valencià i no eren conscients de  l’homenatge a les víctimes.

Senyeres coronades, d’altres sense blau i banderes espanyoles convergien en assenyalar Mazón, sense cap mena de referència, ni que siga esporàdica, al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. Hi havia transversalitat, però la diana de les crítiques era el cap del Consell. «Hi ha una víctima més. És el treballador mort a Massanassa quan estava reparant un col·legi. Fins ací arriba la seua incompetència», han escridassat contra el PP i es repetia de manera constant i emptenyada la consigna «assassins», «assassins».

Senyeres coronades, d’altres sense blau i banderes espanyoles convergien en assenyalar Mazón, sense cap mena de referència, ni que siga esporàdica, al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. Hi havia transversalitat, però la diana de les crítiques era el cap del Consell. «Hi ha una víctima més. És el treballador mort a Massanassa quan estava reparant un col·legi. Fins ací arriba la seua incompetència», han escridassat contra el PP i es repetia de manera constant i emptenyada la consigna «assassins», «assassins».

Entre el fervor empipat de la gent i amb pancartes que indicaven els morts a cada localitat, els afectats Xiroi i Madel, i Amparo, treballadora del 112, han llegit el manifest. «El dimarts 29 d’octubre, a les valencianes i als valencians ens va caure el cel damunt. No va ser tan sols pels cinc-cents litres de pluja, sinó perquè va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes del País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades. Estem de dol per les més dues-centes persones mortes i les que encara estan desaparegudes», han iniciat.

«Recordem que la cronologia contrastada pels serveis meteorològics ja ens indica com van ocórrer els fets: l’alerta roja d’AEMET al matí, el silenci de la Generalitat, els avisos d’À Punt Oratge durant tot el matí, el silenci de la conselleria d’Educació i la no suspensió de les classes, el coneixement de les pluges descontrolades a les capçaleres dels rius, el silenci del secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i, en darrer lloc, la declaració de Carlos Mazón per a dir que a les 18 hores la dana hauria minvat i, posteriorment, el desbordament del barranc del Poio», ha fet retrospectiva d’un dia impossible d’oblidar per als valencians.

Quan viles de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Plana d’Utiel-Requena ja observaven un nivell d’aigua que regava els dos metres, quan el rellotge marcava les 20 hores, «es va llançar l’alerta a la població». «Quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat», han emfatitzat al manifest des de l’organització. «Per no comprometre els interessos de l’empresariat i els guanys del capital, es va posar en risc la vida de milers de treballadores i treballadors i del poble. Aquesta és la demostració més clara i flagrant que el Govern valencià no està al servei de la ciutadania, sinó al servei dels interessos de les empreses, que van obligar milers de treballadores i treballadors a acudir al seu lloc de feina i a milers d’infants i adolescents als centres educatius».

«En comptes de protegir la població, la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes. Per una banda, la negació del canvi climàtic per part del Govern valencià i l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori. Per una altra banda, la decisió de la Generalitat Valenciana de no enfrontar-se a l’empresariat», han argumentat. I han rematat: «Condemnem sense pal·liatius el retard inexplicable en l’arribada de les intervencions dels cossos d’emergència a les localitats afectades».

De fet, han accentuat la seua crítica a l’actitud del Consell per mobilitzar tots els cossos d’emergència possibles: «va haver-hi una falta d’agilitat i coordinació entre les administracions autonòmica i estatal, ja que fins al dijous 31 d’octubre, dos dies després dels fets, la Generalitat Valenciana no va demanar ajuda». «Tampoc va deixar que acudiren efectius d’altres territoris que ho havien sol·licitat immediatament després dels fets. Així, el poble valencià s’ha vist durant cinc dies abandonat a la seua sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per a fer tasques pròpies dels cossos d’emergència. Les persones voluntàries s’han exposat a problemes de salubritat que podrien provocar una emergència sanitària», han censurat.

«Critiquem també el Govern de l’Estat, que hauria d’haver pressionat de manera contundent i immediata el Govern valencià davant la seua inacció per tal d’intervindre amb tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seues vides», han carregat. I han ressaltat: «Rebutgem que ara, un mes després de la catàstrofe, les persones afectades viuen immerses en una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos».

«El maltractament s’evidencia amb el fet que a hores d’ara moltes d’aquestes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes: ni subministraments essencials, ni habitatge, ni transport públic garantit, ni escoles en condicions. En aquesta situació, és inacceptable la militarització del govern de la Generalitat, tot emparant-se en arguments tècnics, mentrestant el consell adjudica contractes milionaris a empreses vinculades a casos de corrupció. Mazón no pot encapçalar la reconstrucció ni la reparació del que s’ha desfet per la seua irresponsabilitat i desídia criminals», han retret sense que les peticions de dimissió a Mazón s’aturaren.

A la petició d’una reconstrucció fonamentada en un canvi del model econòmic i social al País Valencià, han exigit «la dimissió del president Mazón i la incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats per les conseqüències evitables de la catàstrofe» i «l’oferiment d’una alternativa residencial a les persones afectades». «Cal la reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades, i totes les mesures necessàries per a garantir el dret a l’habitatge», han plantejat abans de fer sonar —quan ja havia marxat molta gent, però n’havia entrat altra per a tornar a omplir la plaça— el pitet de l’avís tardaner de la Generalitat Valenciana —ací podeu veure-ho en vídeo— , símbol per als manifestants de la deficient gestió del Consell. De fet, hi havia molts assistents que lluïen un adhesiu amb l’hora d’aquella advertència telefònica que va néixer caducada.

El reforç del «servei de transport públic, ja que moltes persones han perdut el seu mitjà de transport»; la prohibició «de la construcció en zones inundables i en la línia de costa», la condonació del deute il·legítim i la seua reinversió en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències», l’augment dels impostos a les rendes altes i garantir «que totes les persones de rendes baixes, independentment de la seua condició administrativa tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció» són el panell de reivindicacions d’una manifestació que mostra que els valencians ni obliden, ni perdonen. La indignació continua desbordant València. I la prova ha estat el fang final llençat als jardins del palau.