Hui seguim la rehabilitació. Haig de dur el caminador a la UCV per tal de fer unes provetes. A poc a poc millore.
La indignació no s’havia allunyat dels carrers de València. La ràbia i el malestar per la gestió del Govern valencià del popular Carlos Mazón de la dana brollaven a cada cantonada. Els cartells i les consignes de la multitudinària manifestació d’aquest cap de setmana apuntaven cap a l’actuació de la conselleria d’Educació, tot i que l’emprenyament era general, transversal. Havien passat setmanes i la normalitat encara era una paraula difícil d’articular. S’havia llevat el fang, s’havien netejat carrers, s’havia extret aigua d’alguns garatges, però l’escenari continua evocant aquelles produccions cinematogràfiques ancorades al gènere bèl·lic.
La petició dels assistents a la mobilització era inequívoca: demanaven la dimissió del president Mazón, acorralat mediàticament, políticament i socialment per la seua actuació en el dia D de la catàstrofe, i del conseller d’Educació, el neozaplanistaJosé Antonio Rovira. El seu departament, de fet, havia intentat vendre una tornada a la normalitat complicada, un retorn de la mainada a l’escola que, en determinades ocasions, xocava amb l’estat calamitós de les instal·lacions escolars, així com amb els processos de neteja a fons d’unes aules tacades pel fang putrefacte de la riuada del 2024.
Quan el rellotge s’apropava al migdia d’aquest diumenge, la tragèdia de l’Horta Sud sumava una altra víctima: un treballador de l’empresa pública Tragsa moria arran de la caiguda d’un porxat al centre públic Lluís Vives de Massanassa. «No hi havia cap informe que apuntara un risc d’enfonsament de l’edifici. Els informes tècnics assenyalen que el centre ha sofert danys importants, però que no suposaven un risc imminent per a l’estructura», exposava Rovira, que qualificava l’accident mortal «d’imprevisible» i subratllava que l’incident dramàtic s’havia produït en un pati exterior.
«L’edifici havia estat revisat per arquitectes de la conselleria i havia estat catalogat com a roig, la qual cosa significa que l’havien de demolir», contradeia Francisco Comes, alcalde de Massanassa pel PP. De fet, el consistori d’aquesta població de l’Horta Sud havia avisat a les seues xarxes socials, en un missatge datat del 7 de novembre, que «es prohibia a tota la població, per precaució, l’entrada als col·legis Lluís Vives [recinte en el qual va donar-se el sinistre laboral] i Ausiàs March, enfront de l’avís d’una possible demolició». La conselleria d’Educació, segona va avançar Levante-EMV, també havia considerat el centre dintre de la dotzena que estaven «absolutament destrossats».
Rovira acapararia els focus i les crítiques de l’oposició progressista quan va explicar per què no s’havia desplaçat al municipi després del terrible incident: «La prioritat era esbrinar què ha passat i el president ha decidit vindre al Palau de la Generalitat Valenciana, i jo també. A la localitat, s’ha desplaçat la vicepresidenta del Consell i altres càrrecs. No fèiem res allí». «Nosaltres també tenim la nostra família en Alacant i tenim dret a estar unes hores amb la nostra família. Això no impedeix que estem fent un treball de moltes hores; no només aquest conseller, sinó gran part de càrrecs i funcionaris de la conselleria», esgrimia.
«No entenem com va poder dir que la seua presència i la del president no feia falta en Massanassa perquè ells estaven amb les seues famílies. El to que utilitza, lamentablement, comença a ser habitual entre els membres del Consell», censurava Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, rememorant la falta de tacte de la ja exconsellera Núria Montes. «Ni Mazón hauria de ser president, ni tampoc Rovira, qui ha evidenciat una falta d’humanitat i de professionalitat absoluta», remarcava. «15 dies després de l’emergència, ningú sap res de la conselleria. Han abandonat la gestió educativa», expressava. I acusava el departament de Rovira: «S’han obert col·legis sense els informes de garantia de salubritat».
José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, enduria el to als micròfons d’À Punt: «De veritat, era imprevisible? Jo crec que no. El sentit comú em diu que no». «La mort del treballador i les declaracions [del conseller Rovira] són una errada de primera magnitud», retreia. Unes crítiques de les forces progressistes que giren el full contra el conseller d’Educació, una persona molt pròxima al comandant en cap del Consell d’ençà que ambdós es forjaren en la militància zaplanista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!