Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El Govern del PP ha estat intens i abundant en matèria legislativa (2011-2015). La tendència de la majoria de les lleis aplicades els continguts han estat marcats -amb pretext de la crisi financera- per retallades econòmiques, de drets civils i socials per al conjunt de la societat. Lleis que han tingut una forta contestació per part de la ciutadania, expressada de manera reiterada en carrers, places i Parlament. És significatiu que segons els Baròmetre Extern de l’Advocacia (2015) vénen a confirmar que la majoria dels ciutadans han vist deteriorat l’Estat de Dret, les reformes institucionals del Govern han resultat contraproduents per a millorar la qualitat i el funcionament de la democràcia.

Si haguérem de fer un balanç telegràfic amb els propis informes oficials de les institucions de l’Estat, diríem que, segons el CIS, l’atur i la precarietat laboral segueixen sent les principals preocupacions dels ciutadans per a quasi el 80%. També manifesten que els treballs que s’aconsegueixen són en condicions precàries, baixos salaris, horaris que no es respecten, marcats per la temporalitat. Seguits a considerable distància de la corrupció i el frau (39%). Potser el més preocupant encara és assenyalar com a problema la falta de credibilitat dels polítics i els partits amb 21,5%.

Al mateix temps, s’ha produït un doble procés d’empobriment de la societat, caracteritzat per la caiguda de les rendes i un augment de la desigualtat en el seu repartiment. És a dir, ha augmentat la pobresa al mateix temps que les minories i els grans mercaders s’han fet més rics, segons apunta Eurostat i el conjunt d’entitats d’estudis socials. El país s’ha fet més desigual, ja que el 20% amb majors ingressos té rendes quasi 7 vegades majors (6,9 voltes) que el 20% més pobre. Recordar que la fortuna total de les 100 persones més riques del país ha crescut un 15% en el darrer any (24.826 milions) i ha arribat a la xifra de 189.250 milions d’euros.

S’inicia una nova legislatura on la diversitat i pluralitat del Parlament ha fet acte de presència i el dogmatisme de la majoria absoluta ha estat trencat pel bé de la societat. Però això per si sol no basta. Ara es tracta d’assolir un consens social a favor d’un canvi efectiu que evite altra generació perduda, i responga a les veritables necessitats plantejades per la ciutadania, és a dir que els programes polítics que s’han proclamat en campanya siguen creïbles en la seua aplicació. Si això es fa efectiu, hi ha alternatives.