Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de març de 2009
0 comentaris
Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados
Santa Fabiola i Sant Lupici
Dia de l’Europa de les Nacions i Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial
És el títol del llibre de José Antonio Labordeta, d’Ediciones B, Barcelona, 2009) Només saber de la publicació del llibre vaig decidir de llegir-lo. I he fet bé. És un d’aquells llibres que et reconcilia amb la classe política (almenys la que encarna José Antonio Labordeta).
He descobert amb aquest llibre el José Antonio Labordeta escriptor. El Labordeta de la televisió i dels escenaris ja m’era conegut. Del polític sabia per les escasses intervencions que ens han traslladat els mitjans de comunicació i, ara amb aquest text, he descobert la persona i el personatge públic i polític. José Antonio Labordeta naix a Saragossa l’any 1935 i es defineix aragonés, cantautor, professor, escriptor i polític. Casat, amb tres fills i dos néts. En l’actualitat és col.laborador de Público, membre de Chunta Aragonesista (CHA) i ha estat diputat al Congrés des de l’anny 2000 al 2008, quatre anys amb JMAznar i quatre amb JLRZapatero.
El llibre, dividit en dues parts que corresponen a les dues legislatures en què ha representat Aragó al Congrés, és interessantíssim per diversos motius: i el que més, l’humor amb què conta tot allò que ha viscut al Congrés. Sobretot durant la legislatura de la majoria absoluta de JMAznar, legislatura de la guerra d’Iraq (sobretot). El llibre és ple d’anècdotes viscudes per l’autor, anècdotes amb el rei, amb els polítics d’altres grups, amb gent del carrer, etc.
Us deixaré algun fragment dels que he trobat més interessant per tal de poder apreciar de què estan fets alguns que ens han “governat” i que no deixen el poder ni amb lleixiu:
“Irak
Desde el 11 de septiembre de 2001, fecha en que las Torres Gemelas de Nueva York volaron por los aires, Irak entró en el ojo desgarrado de los violentos de la Casa Blanmca, de los guerreros del Pentágono y de los más importantes monopolios petrolíferos, que veian en el hundimientio de Sadam Husein una gran puerta abierta para sus negocios. La ministra d’Exteriores, por aquellos días Ana Palacio, llegó a asegurar que con la caída del régimen de Irak descendería el precio del petróleo. Yo le pregunté:
-Y la sangre de los iraquíes ¿a cuánto va a ir a parrir de ahora?
Por respuesta, el desprecio; pero me gustaría… “(pàg. 97)
“Al cabo de un buen rato estábamos en la sala cuatro personas, ya que al grupo sólo se había sumado el diputado de Izquierda Unida.
-Se ha recibido una petición extraña y resulta difícil discernir qué hacer con ella. El peticionario solicita la esterilización del rey don Juan Carlos por temor a que transmita alguna enfermedad venérea a doña Sofía.
El diputado de IU y yo nos miramos e, incapaces de contener la risa, soltamos un sonora carcajada.
-Esto es muy serio -aseguró el presidente, azorado por el tema.
-Hagamos dos envíos. Uno a la Zarzuela y otro a la Moncloa. Que ellos juzguen.
-Me parece bien -afirmé-. La copia de la Zarzuela se la podríamos enviar también a doña Sofía.
-¡Basta de coñas! -se sofocó el presidente.
-Pero ¿es que usted cree que una petición así se puede tomar en serio?
-Ha entrado -afirmó temeroso el letrado.
-Pues que salga -sugerí.
Y al final lo políticamente correcto condujo a archivar el tema. Increíble, pero así se escribe la historia menuda y diaria de las gentes y de los países. (pàg. 57)
Comparteix això:
Relacionats
He estat un dia sense paraules
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!