Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de gener de 2011
0 comentaris
MELIANA
Pertany a l’Horta de València, situat entre la carretera a Barcelona i el mar Mediterrani. El terreny és totalment pla. Tot el terme, de 1.250 metres de longitud, que toca el mar, forma una extensa platja d’arena fina. Dues terceres parts de terreny estan dedicades al conreu que és de regadiu. Preferentment es produeixen hortalisses, tabac, cítrics i arbres fruiters. Es nodreix de les aigües de la sèquia de Montcada i de nombrosos pous. Avui dia predomina la indústria com a mitjà de vida de la població. A mitjan segle XIX s’hi instal.là una fàbrica de mosaics, els productes de la qual s’exportaren a l’estranger ben prompte. Actualment existeixen dues importants indústries una dedicada a la fabricació de material elèctric i una altra al material refractari i mosaic. Hi ha també indústries dedicades a fabricar mobles, matriceria, serralleria, manipulats plàstics, material de la construcció, etc. La població compta amb el casc urbà central i alguns caserius disseminats per l’horta, entre els quals destaca el barri de Roca Cuyper. Actualment té uns 10.000 habitants. La parròquia matriu està dedicada als Sants Joans. El 29 de desembre de 1953 es va crear la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia en l’esmentat barri de Roca Cuyper. Pertany a l’Arxiprestat de Santa Maria del Puig.
L’etimologia de Meliana podria derivar-se d’alguna “villa aemiliana”, construïda en l’època romana. Era una alqueria àrab, quan el rei Jaume I la va conquerir, on es construí una ermita a la Mare de Déu de la Misericòrdia pel succés de la batalla del Puig. Donà algunes de les terres a les persones de Barcelona que l’acompanyaven. Degué ser molt rica per la freqüència amb què es repartien terres del seu terme.
La seua església era antiquíssima. El 1309 el rei concedí als seus veïns el solar per tal de construir l’església. El 1459 fou creada la vicaria de Meliana, i es va desmembrar de Foios. El 1878 l’arquebisbe Francesc Fabián i Fuero l’erigí canònicament en parròquia, el seu patró era el mateix poble. L’actual temple parroquial, que va substituir un primitiu edifici gòtic, es construí a mitjan segle XVI, segons l’estil renaixentista. El 1690 fou recobert amb ornamentació xurrigueresca, destaca la ceràmica que recobreix el sòcol. Ja en el segle XX fou ampliat per resultar xicoteta la seua capacitat. A més de l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia n’hi existeix una altra dedicada al Crist de la Providència.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!