Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Santa Àgata i Calamanda

Dia del Sant Crist a Bocairent.

Dijous de Compares, comença el temps de Cassoletes

Qui són – Què fan – Com viuen, d’Hilari Raguer, és el títol del llibre de l’editorial Base que acabe de llegir. El primer que crida l’atenció és que l’autor, monjo de Montserrat, haja nascut a Madrid, de pares ripollesos, cosa que no hauria d’estranyar-nos si visquérem en un país “normal”. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1950, ingressa a Montserrat el 1954 i és ordenat sacerdot el 1960. És autor de nombrosos llibres i articles sobre l’Església i la Guerra Civil.  

El llibre, com diu Raguer, al primer capítol no vol ser una guia de Montserrat, ni una història del monestir, ni un tractadet d’espiritualitat cristiana. Ës un poquet de totes les tres cosetes: l’estil de vida dels monjos de Montserrat. El llibre és de fàcil i agradosa lectura. Són 165 planes plenes de vida, d’anècdotes, de germanor. Et fan més proper encara (si és que no el sent ja) el monestir. El contingut abraça des de Què és Montserrat, La muntanya, La imatge, Vida de família, fins a La Biblioteca, El Museu, L’Escolania, Els monjos i la política i El Montserrat de tots. De totes les anècdotes que explica el pare Hilari Raguer us vull deixar la que més “simpàtica” m’ha semblat:

“Un monjo de Montserrat havia estat internat a l’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Va passar l’assistenta social, que demanava a tots els malalts si tenien cap queixa:
-Està ben atés? 
-Sí, senyoreta, molt ben atès.
-Els metges, l’atenen bé?
-Ja ho crec, molt bé, molt competents.
-Les infermeres? 
-També, molt amables i servicials.
I de les senyores auxiliars de la neteja,  en té cap queixa?
-Cap. Ho fan molt bé.
-I la seua família, ja el visiten?
-Ja ho crec, cada dia.
-La seua senyora?
-No. No sóc casat.
-Doncs qui? El visiten els germans?
-Sí, els meus germans.
-Quants en té?
-Setanta…

L’assistenta social encara no s’ha refet de l’ensurt.” (pàg. 29-30)