I per anar fent boca a continuació teniu l’article que l’Emili Marín escriu avui a LEVANTE-EMV, Jo no vull ser cardenal
Supose que aquesta afirmació es absolutament estupida donat que no
m’han oferit el càrrec ni me l’oferiran, no entre dintre de l’esquema
virtuós imprescindible per a ser cardenal, i bé que ho lamente, perque
l’altre dia, veient la capa tan llarga que portava el cardenal
Cañizares en una ordenació de capellans com toca, era la enveja de
qualsevol a qui li agrade el protocol com es el meu cas.
Supose que el senyor director de Levante-EMV, que tan amablement m’ha
demanat la col·laboració, haurà buscat altres opinions no tan
desgavellades com la meua per que el judici del fidel lector de l’antic
mercantil siga més equilibrat i més com cal. Però estic ben segur que
algun insigne membre de l’Obra o dels germans catecumenals
s’encarregarà de lloar adientment el regal, ben merescut per cert, que
ha rebut l’arquebisbe de València. Ben aviat han felicitat el senyor
president de la Generalitat i l’alcaldessa de València al senyor
arquebisbe, inclús pense que si el senyor Joan Ignasi no estiguera tan
atabalat en els seus quefers fins es possible que també ho haguera fet.
O igual ja ho ha fet.
La primera notícia que he tingut jo del nomenament ha estat la d’un
mossén amic esbalait que em contava la noticia. És evident que ell no
era dels satisfets pel nomenament del Vaticà. Tot seguit altres
companys del presbiteri m’han fet els mateixos comentaris entre
estranyats i decebuts. Tinc clar que es ben possible que alguns d’ells
sols s’hagen atrevit a fer aquests comentaris a mi perque s’adonen que
plovia sobre terra banyada. Es inclús possible que algú d’ells a hores
d’ara s’haja personat al Palau per felicitar Don Agustín, no te res
d’estrany.
Io personalment, si es que fa feliç al senyor arquebisbe aquest
honor i a més a més li agrada, no tinc cap inconvenient en afegir la
meua veu als que el feliciten. Però una bona pregunta que es pot fer el
lector seria la de perquè han fet cardenal el senyor arquebisbe quan
està a punt de deixar vacant l’arxidiòcesi. Aquesta qüestió, pel que
respecta a mi, no té res d’estrany. El nostre arquebisbe està en
perfecta sintonia amb tot el pensar de la cúpula vaticana, que
representa en aquests moments el sector més conservador de l’Església.
No han passat desapercebuts per a la Nunciatura, que vol dir per al
Vaticà, els mèrits del senyor arquebisbe: la celebració de l’Encontre
de les Famílies, la creació i sosteniment de l’Institut Joan Pau II, la
creació de la Universitat Catòlica.
Tampoc es pot oblidar la sintonia extraordinària que hi ha en aquests
sectors conservadors pel que fa a la denuncia del Govern socialista,
que, com dia el senyor arquebisbe, està creant una riuada de laicisme
negatiu i combatiu contra l’Església. Està clar que açò es un altre
mèrit per aconseguir honors i títols en l’Església.
Per últim, jo diria que per a molta gent del carrer el fet que
hagen fet cardenal el senyor arquebisbe no representa ni molt ni poc.
En general pense que el clergat que està compromés en la restauració de
la identitat del poble valencià i els seglars que participen de la
mateixa mentalitat no estaran excessivament contents, però jo els diria
que tampoc hi ha motius per a estar massa disgustat, perquè les coses
són com són.
*Director de Saó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!