Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de febrer de 2008
0 comentaris

Matí a Gandia

Aquest matí he hagut de desplaçar-me a Gandia per tal de renovar la baixa laboral. Abans he passat per on solem fer un mosset els meus companys i jo. Hem xerrat durant la seua estona d’esbarjo i ja després m’he desplaçat fins a la consulta de les metgesses de capçalera perquè em feren algunes receptes i em prorrogaren la baixa. I que em posaren la pressió arterial (14/8,5). Quan he acabat m’he adreçat a l’ies on he pogut saludar el personal administratiu, els conserges i uns quants companys i amics de treball (entre altres el Director del centre). Els he fet cinc cèntims de com va la meua recuperació. I cap a casa.

Aquesta nit tinc previst tornar-me a desplaçar al concert del BLOC JOVE de la Safor i ja us contaré demà com ha anat. No crec que puga aguantar molt per les dificultats de la cama.

Com que ja és una miqueta tardet, us deixe avui dos articles (juntament amb l’apunt).

Derecha civilizada

ALFONSO
J. VÁZQUEZ – Madrid

EL PAÍS – Opinión – 28-02-2008

Una explicació

JOSEP FRANCO
*ESCRIPTOR. Aquest ha estat publicat al LEVANTE-EMV ahir.

Delante de la Universidad de Múnich ante la que repartieron propaganda contra
el Gobierno nazi, unas piedras en el suelo reproducen los facsímiles de los
papeles repartidos; nadie se opone a este recordatorio, memoria histórica de los
dos hermanos Scholl, que pagaron con su vida esta defensa de la libertad de
opinión. Ni la derecha que apoyó a Hitler -que ganó en las elecciones- ni la
Iglesia católica alemana, que permaneció muda, se opusieron nunca. Y
reconocieron públicamente su error.

La derecha española acabó, tras una
guerra, con la democracia republicana; la Iglesia católica la bendijo y paseó
bajo palio al dictador en los cuarenta años siguientes. No reconocieron su
error. Ni soportan el amor que anima a los hijos de sus víctimas a recuperar los
cadáveres de familiares asesinados como perros ni se sabe dónde. A ese deseo
pacífico lo llaman provocación. Se comentaba en EL PAÍS de hace unos días que
sólo en España se habla de derecha civilizada; en el resto del mundo se habla
sólo de derecha. La explicación es sencilla: la derecha del resto del mundo es
civilizada; la de aquí sigue siendo montaraz. Cualquier intento de civilizarla
-Pimentel o Gallardón- provoca que sus autores sean barridos del mapa político.
La derecha será lo que siempre fue.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Puc donar fe que les converses entre representants del BNV i d´una part
considerable, tant en quantitat com, sobretot, en qualitat, d´EU-PV començaren
fa més de tres anys; però la majoria dels militants de les dues formacions, els
possibles votants de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds i l´opinió pública, només
n´han vist els resultats ara, quan ja tenim les eleccions damunt.
Abans, hi
havia hagut el Compromís, a pesar que en algunes comarques, les enemistats
personals i, en casos comptats, les actuacions polítiques dels uns o dels altres
dificultaren moltíssim aquell pacte que, si va augmentar la presència del
valencianisme d´esquerres a les corts, no va servir per canviar el signe
conservadilapidador del nostre govern.
Els experts -i, al primer colp de
vista, també el sentit comú- consideren que la imatge de l´esquerra valenciana
dividida va ser el factor principal de la derrota, encara que no he tingut
l´ocasió de llegir cap article que posara el dit en la ferida socialista;
sobretot, abans de les eleccions. Després, resultava més fàcil, i més de sentit
comú, dir que J. I. Pla no era el millor candidat a la
presidència…
Finalment, la premsa valenciana -no els mitjans audiovisuals-
s´ha ocupat del nostre cas i ha lamentat l´espectacle emocional que ha
protagonitzat el nostre grup parlamentari: Mònica s´enfrontava a Glòria, Enric
s´ho mirava, per si en podia traure algun benefici, Mireia s´apressava a unir-se
als dissidents i Marina reivindicava el dret del poble saharaui a colonitzar les
terres abandonades pels indígenes australians…
Algú sap de qui parle? Sí:
els iniciats que, per desgràcia, no arriben al cinc per cent; la resta dels
electors no en saben res: els valencians, segons les enquestes, no llegim
llibres ni diaris, no ens sentim europeus sinó espanyols, no volem veure TV3 ni
en pintura i estem enamorats bé de Gonzáles Pons, bé de Zaplana, segons si ens
tira més la valenciania de l´un o la chulería de l´altre.
Mentrestant, les
diferències entre Gallardón i Espe són del domini públic, la cilindrada del
cotxe que conduirà Cuello de Toro al circuit urbà la saben, fins i tot, els
parvulets; la visita del Papa no la recorda ja ni l´única catequista que va
perdre l´honra, l´himen i la vergonya al llit del Túria i les visions d´Espanya
que va pintar Sorolla són la màxima aportació d´una entitat financera pública a
la cultura valenciana.
Per dir-ho en poques paraules: mentre el PSOE controle
TVE i el PP monopolitze Canal 9, els valencians d´esquerres, els que sí que
llegim llibres i diaris, fins i tot en la mateixa llengua que parlem, els que
ens sentim més europeus que espanyols, els que volem veure TV3 quan ens vinga de
gust, els que passem de Gallardón i d´Espe, els que no sentim passió per la
Fórmula 1, ni per les catequistes, ni pel papa; els que creiem que Miró,
Picasso, Velázquez, Rembrandt, Boix, Heras, Armengol, Alfaro o l´Equip Crònica
són més importants i més actuals que Sorolla i, sobretot, els que no estem
enamorats dels dos que he dit abans, haurem de treballar-nos els vots un a un. O
bé demanar un crèdit multimilionari a un banc -o, millor, a una caixa-,
comprar-nos una tele per a nosaltres sols i començar a xuplar càmera. Si algú,
millor informat i més capacitat que jo, té alguna altra explicació, per favor,
que la ventile; perquè d´això que els americans en diuen fracàs, nosaltres en
diem experiència; i de les experiències, sempre s´aprén.

COSETES DIVERSES
02.01.2009 | 12.19
EXÀMENS I UN SENYORET AMB BIGOTI
01.12.2006 | 6.35
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.