Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de gener de 2011
2 comentaris
MASSAMAGRELL
Municipi situat en l’Horta de València. El terreny és totalment pla, tret del sector situat a l’oest de la població, on s’alcen unes xicotets pujols. Linda amb la costa, on té una platja de xicotetes proporcions. Pràcticament el terreny de tot el terme està dedicat al conreu, al regadiu en la gran majoria. Es conreen: cítrics, hortalisses, dacsa i lleguminoses. L’arròs ha deixat de conrear-se en haver-se dessecat el terreny que se li dedicava. La indústria ocupa un lloc important en l’economia de la població. A les indústries càrniques, cal afegir les de pinsos, panells sintètics, malta, pintes, construccions metàl.liques, pedra artificial, serralleria, mobles, etc. El poble es troba en terreny pla, en què als carrers estrets de la primitiva població cal afegir la urbanització moderna amb amples carrers i avingudes. Actualment té uns 16.000 habitants.
En temps dels romans aquest territori estigué poblat pels vestigis arqueològics trobats en la Lloma de Baiona. Massamagrell fou una alqueria àrab que, després de la fundació del Regne de València, el rei Jaume I donà a Sanxa Pérez d’Aguilar, però se li va permutar per obra, i se li va lliurar el 5 d’agost de 1238 a Sánchez Vera, Pere d’Eiximén i Fortún Sánchez. El 23 de juliol de 1271 se li va atorgar la carta-pobla, aleshores comptava amb 30 cases, davall la jurisdicció de l’Orde de Calatrava. El 1392 el rei Martí l’Humà transferí els seus drets a Raimon Boil, la família del qual obtingué el 1426 també els de l’Orde de Calatrava. El marqués de Duesaigües fou el seu darrer senyor.
L’església parroquial està dedicada a Sant Joan Evangelista, és un edifici espaiós, amb claustre, sis altars laterals i dos de front, a més de l’altar major. El sacerdot Joan Celda, pàrroc de l’esmentada església i canonge de la Catedral, embellí aquest temple amb unes boniques i aconseguides pintures. El creixement de la població ha motivat la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser en el barri de les Coves l’1 de març de 1965. L’arquebisbe Sant Joan de Ribera el 1597 fundà un convent de caputxins en el lloc on es trobava una ermita dedicada a Santa Maria Magdalena, d’on prengué el nom el convent.
A Massamagrell nasqué el 1884 el venerable Lluís Amigó, bisbe de Sogorb, que, el 8 d’agost de 1885, erigí al seu poble natal la casa-mare de les religioses terciàries caputxines fundades per ell.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com els de Massamagrell cadascú va per a ell.
A Oliva el poble del llep.
A Gandia pixa-vins.
A Rafelcofer no vages si no tens res que fer …