Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Marta Mata i la selecció

General

Avui 29 de juny a les 13 hores s’ha acomiadat la pedagoga Marta Mata, presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Descanse en pau. Si hi faig referència és per diversos motius: va ser, i ho serà per sempre, un referent per als que ens dediquem a açò de l’ensenyament. Nascuda a Barcelona l’any 1926, se l’ha definida com a xiqueta de la guerra, cristiana, renovadora i progresista. Fou la impulsora de la clandestina Escola de Mestres Rosa Sensat. L’any 2003 va dir que la religió principal de l’escola és la de la convivència, del civisme i a l’escola han d’aprendre a conviure distintes creences i conviccions. Des de la presidència del Consell Escolar d’Estat va fer valer el seu vot de qualitat per aprovar un informe en què es proposava al govern treure la religió del currículum escolar i que aquesta matèria no fóra avaluable. I també des de les seues responsabilitats polítiques -va ser diputada, senadora i regidora- es va oposar perquè hi haguera dues xarxes escolars a Catalunya, cosa que era defensada per CiU -nacionalistes conservadors-. Que la seua memòria servesca pera conseguir una escola pública de millor qualitat.

 

Però, al costat d’aquest referència al decés de la gran pedagoga, cal dir que un 34’6% de valencians de 18 a 24 anys no ha cursat estudis postobligatoris. I, per si amb aquesta dada no hi haguera prou, L’Estat espanyol és el país amb més baixa qualificació postobligatòria de l’OCDE. En total un 31’7% són els joves que no cursen estudis de cap tipus entre els 18 i els 24 anys. Una comparació sols: França en té un 10’8% i Finlandia un 9’2%. I ja que hem parlat de França, una xicoteta referència al Mundial. Sols dir que, amb una selecció que duu per himne ¡A por ellos, oe!, no podem anar molt lluny. I així es va veure dimarts. I si a això, afegim que el seleccionador té un amic japonés  que sap “sexar” pollastres. Doncs ja em direu què fem. Sols veig una cosa positiva: prou de 30.000 persones varen seguir l’encontre amb Cuatro, mentre que l’Espe Aguirre, a la Puerta del Sol, sols en va concentrar 15.000. Ara això sí, els sorolls de simis no van faltar quan apareixia Henry i altres jugadors negres de la selecció francesa. Tristament, és la realitat…

Bona vesprada.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.