Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
3 de desembre de 2010
1 comentari
MARINES
Municipi que es trobava situat en la serra Calderona, en la comarca de l’Alt Palància i traslladat al Camp del Túria, a 10 quilòmetres de distància de l’antic emplaçament, arran de les inundacions esdevingudes el 1957, en què les aigües del barranc del Carraixet destruïren nombroses cases. Els terrenys adquirits per l’INC per a l’emplaçamnt del nou Marines es troben entre Llíria i Olocau. El trasllat tingué lloc el 1967 i a cada un dels veïns se li lliurà una casa i una porció de terreny per al conreu. Aquest poble està situat en terreny pla, amb carrers de traçat modern, els habitatges estan construïts segons el mateix model i pintats de blanc, té una plaça central, on es troba el temple parroquial dedicat al Crist de les Mercés. La població amb el seu nou emplaçament s’ha quintuplicat, actualment té uns 1.500 habitants, pertany a l’Arxiprestat de Sant Miquel Arcàngel.
L’antic Marines es troba enclavat en els agrests paratges dels monts Gorgo, hi ha dibverses fonts i destaquen els barrancs del Carraixet i de l’Olla. Abunda la caçera de conill, perdius i porcs senglars. En temps dels àrabs era una alqueria. L1! de setembnre de 1238 fou donat a Pere Sànchez de Maraynon, més tard formà part de la Baronia d’OLocau. El 1355 el rei Pere el Cerimoniós féu donació lliure de la jurisdicció de la vall d’Olocau i la seua baronia a l’almirant Mateu Mercer, majordom major i cambrer reial. Temps després la baronia, incloent-hi Marines, passà a la família Vilaragut. Fou elevada a comtat el 1369. Es conserven encara les restes d’un castell, anomenat del Real, que tingué per la seua situació estratègica un paper important en l’edat Mitjana.
Pertanyé en un principi a la parròquia d’Olocau, de què es va desmembrar el 1535 i es constituí en rectoria de moriscos i després en parròquia, afegint-li els annexos de Gàtova i Torres, aquest indret ja despoblat aleshores. El 1701 passà a filial de Gàtioa, i el 1902 s’erigí en parròquia canònicament.
L’antiga població que va ser abandonada el 1967, s’ha convertit en lloc de vacaces estiuenques, i les seues cases s’han restaurat i habitat durant l’estiu. L’antiga església també ha estat restaurada i s’hi ha col.locat a la veneració de la Mare de Déu dels Desemparats, a qui li celebren festes en estiu.
L’antiga població que va ser abandonada el 1967, s’ha convertit en lloc de vacaces estiuenques, i les seues cases s’han restaurat i habitat durant l’estiu. L’antiga església també ha estat restaurada i s’hi ha col.locat a la veneració de la Mare de Déu dels Desemparats, a qui li celebren festes en estiu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquí a Marines hi vaig passar-hi els dos primers mesos de mili. Després, un anyet a Castelló …
Malgrat la poc agradable experiència de l’episodi, conservo algunes bones sensacions de la meva estada al vostre País Valencià, començant per la visió esplèndida dels ametllers i cireres florits al Febrer, l’olor constant de la tarongina, l’ermita de la Magdalena, Orpesa de Mar (abans de les destrosses immobiliàries), la meva descoberta de Penyíscola … ah! i l’ambient de tasques i “baretos” a la capital de La Plana.