Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Seguint el Camí del Sit per carretera, el ramal de la conquesta de València condueix el viatger al barranc del Carraixet, però abans de travessar el pont el sosprendrà un lloc vinculat de forma dramàtica a la ciutat del Túria.

Allí al costat del camí de Barcelona es trobaven els cementeris destinats als desemparats i ajusticiats, lloc on els seus cadàvers després de ser penjats en la plaça del Mercat de la capital, eren exposats fins ben entrat el segle XIX, rebent sepultura en el cementeri ubicat enfront de l’ermita. S’encarregava de tot la Confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents Màrtirs. Benemèrita institució a qui cal agrair la construcció del primitiu santuari, que fou enderrocat i reemplaçat en 1940 per l’actual.

L’edifici compta en l’entrada amb un xicotet jardí tancat per una reixa. Sobre la porta allindada es troba un retaule ceràmic amb la imatge de la titular i la llegenda: “Mare dels Desemparats/ Jamai ens desempareu/ Ni en la vida ni en la mort/ Ni en lo Tribunal de Déu”, s’alça sobre l’entrada l’espadanya de dos cossos i tres buits amb les seues campanes Tiplet, Caterina i Desemparats. L’interior és d’una sola nau amb volta de canó i arcs forjats que arranquen de les pilastres adosades. Les parets laterals es troben decorades amb arcs de mig punt sostinguts per columnes i pilastres estriades. El retaule de l’altar és barroc i guarda en la fornícula coberta amb un vidre la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de la població.

Lectura: 1 Samuel, 31, 11-13.

Oració: Pare. En aquest indret evocador de tants homes i dones que moriren sense la càl.lida mirada d’un ésser volgut, rese per ells. Pels que en aquest indret reberen sepultura i pels que cada dia, com Saül, en els marges, a extramurs de les ciutats, abandonats per tots, en la soledat abandonen fredament aquest món. Abans de partir experimenten en el seu interior la mirada maternal de Maria, Mare dels Desemparats.