Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És en el triangle dibuixat per l’A-31 i l’A-7 on es troba l’ermita dedicada a la Mare de tots els valencians, igual que un xicotet punt de color pintat en el teixit format per carreteres, carrers i indústries alçades on abans lliurement fluïa l’aigua de les sèquies.

Així al costat de la vora de l’antic camí de Silla, entre els carrers Antic Regne de València i dels Argenters, es troba l’ermita, pulmó espiritual del polígon industrial “L’Alter” d’Alcàssser. Tres palmeres evoquen el milenari passat agrari del lloc.

L’edifici és d’estil neogòtic, “amb una façana que acaba en frontó triangular molt agut, rematat per creu de ferro i amb ornamentació piramidal que corona les dues pilastres en els cantons. La porta és d’arc ogival emmarcat per albanega, i sobre ella hi ha un socolet amb el número 18 i, en mig del frontó, un gran òcul ocupat per un retaule ceràmic amb imatge de la titular, modern. Dos grans fanals de forja franquegen aquest retaule. Dècades enrere, el 1970, quan el viatger pelegrinava per camins de terra, duent la seua càmera de fotos en blanc i negre i una llibreta, En Luis descrigué: “destaca en l’interior de la capilla el ábside pentagonal, cobijando un altar y un retablo de obra con dos columnas limitando una estrecha hornacina con pared de azulejos y techo de cascarón”. “La Mare de Déu és igualeta que la de València”, li respongué una de les dones que es trobaven a l’indret (Luis B. Lluch Garín, Ermitas y Paisajes de València).

Lectura: Proverbis 6, 9.