Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

31 de maig de 2015
0 comentaris

Mare de Déu de Sumacàrcer

El pelegrí camina escoltant la remor  del seu company, el riu Xúquer. Els tarongers descendeixen des de les muntanyes fins la ribera en un mar on sobre les aigües maragdes dringuen les daurades taronges. Ell cerca Déu amb la seua mirada i el troba: el singular escalonat cementeri, la senyorial església i a la part alta del turó l’ermita.

Prossegueix ascendint per la carretera CV-560 en direcció a Navarrés fins al suau turó on s’alça un xicotet jardí d’oliveres presidit per la Mare de Déu, l’esplanada i l’ermita. Eleva els ulls, recorda la desolació del lloc descrita pel periodista Luis B. lluch Garín: “el piso es un auténtico y natural trozo de monte con desniveles i salientes de rocas y pedruscos”.

Tanmateix hui tot és tan diferent gràcies a l’Associació Amics de l’Ermita”, que el 1995 promogueren la restauració els orígens de la qual es remunten al segle XVIII, si bé durant segles fou “l’ermita sense acabar”. Com la cova de Betlem serví d’hospital destinat a malalts de còlera, casa per a famílies sense llar i corral de ramat.

Així aquest matí descobresc la façana austera amb espadanya barroca sustentant la campana de 1891, singular per la seua funció: anunciar amb el seu so el naixement d’un xiquet de Sumacàrcer.

Trac el cap per les finestretes i contemple l’ampla nau amb les quatre capelles laterals, dues sacristies, volta de canó sustentada pels sòlids contraforts, sòcol de ceràmica amb motius vegetals i agrícoles i l’altar, un quadre de la Divina Misericòrdia i el retaule on es venera la Mare de Déu amb el Xiquet.

Lectura: Lluc 2, 1-7


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.