Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“Cuenta con una ermita dedicada a la Mare de Déu de Vallivana, fundada el 1738 por el canónigo de Valencia D. Antonio Taroges, que instituyó dos beneficios… Se hace historia de esta ermita y se describe minuciosamente en la Novena en honor de la Mare de Déu de Vallivana, escrita por D. Francisco Soler Romaguera, Valencia, 1904” Així va anotar En Josep Sanchis Sivera en relació amb el cor marià d’aquesta localitat de l’Horta Sud.

L’origen de l’ermita es troba durant el mes de març de 1738, quan la població va patir unes calentures contagioses, i acudí a la protecció de la imatge venerada en sa casa pel sacerdot Miquel Carbó, mercé a la qual remeté la pesta i sanaren els malalts. En agraïment els veïns alçaren l’ermita, i s’obrí al culte el 8 de juliol de 1743.

La façana és d’estil neoclàssic, ornamentada amb quatre pilastres, rematada per una cornisa i una doble espadanya on sonen les campanes foses el 1940, Santa Bàrbara i Santa Maria de Vallivana.

La volta de teules blaves i cobertores blanques és coronada per un remat de bola tallada i creu de ferro forjat. L’interior té planta de creu llatina, amb volta de canó i capelles on es veneren les imatges de sant Joan Baptista, el Crist Crucificat i dos quadres, obra de Juan Vicente (1952), al.lusius a la patrona. Aquesta presideix el retaule neoclàssic, acompanyada per medallons amb pintures de sant Valero, sant Vicent Màrtir, sant Vicent Ferrer i sant Joan de Ribera.

Lectura: Joan 19, 25-17