Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“Molts dels trets descriptius del poble llorentí podrien correspondre a Benicolet: el forment, el raïm i les olives hi eren els productes típics a finals del segle passat; el nou campanar fou acabat el 1899 ; el lloguer d’una banda de música per a les festes -il.lusió col.lectiva esperada a la llar- de l’any encara és un fet avui en dia; el cementeri vell, que estava «en peor estado que un muladar», no fou una realitat fins l’any 1927 ; entre 1849 i 1898 regí la parróquia fra Miquel Cerdà, un dels dominicans del convent de Llutxent que hagueren d’abandonar-lo arran de les desamortitzacions de Mendizábal . En canvi, no concorda amb la realitat el pont que uneix el nucli principal de la població amb el raval situat a l’altre costat del riu. Les referéncies a les albades, les danses, les processons, els castells de foc, les traques, etc., tan generalitzades al País Valencià, difícilment podrien servir per a identificar un poble determinat .”