Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 d'octubre de 2010
0 comentaris

L’ORXA

Municipi situat en una de les parts més agrestes del Comtat de Cocentaina, al peu de les muntanyes que separen València i Alacant. Ocupa la vall del riu Serpis al seu pas entre les serres de la Solana, amb 836 metres, al nord i de l’Ombria, amb 674 metres, al sud. En l’extrem oriental s’alça la serra de l’Assagador, amb 1.011 metres d’altitud. La natura tan muntanyosa del terreny permet que aquest solament siga conreable en un 21%, mentre que la superfície restant, sense conrear, està poblada de pins, alzines i romanís. La indústria està concentrada en  una fàbrica de paper de manila i de seda que dóna treball a gran part de la població activa. La vila es troba situada en el marge dret del riu Serpis, on acaba l’horta i a les portes del congost, i ocupa una posició així estratègica. El nombre d’habitants es mantingué estable sense amb prou feines variacions en la primera meitat del segle XX. A partir del 1950 es donà inici a una emigració cap a les terres de França i els nuclis industrials veïns. Actualment té poc més de 700 habitants. La parròquia està dedicada a Santa Maria Magdalena i pertany a l’Arxiprestat del “Comtat de Cocentaina”.

En el terme, en el poblat excavat en el mont del Conico, s’han trobat restes arqueològiques de l’Edat de Bronze. En la falda del mont del Castell han aparegut algunes restes ibèriques. El nom de l’Orxa apareix per primera vegada en el segle XIV com a població pertanyent a l’Orde de Montesa, de l’encomana de la qual formava part juntament amb Benillup, Alcanesia i Beniarrés. És probable que l’Orxa siga successora del lloc anomenat Perputxent, l’emplaçament del qual es desconeix,  i el seu castell  era propietat del cabdill musulmà Al-Azraq, que féu un pacte de vassallatge amb el rei Jaume I, pacte que li concedia la meitat de les rendes i pertinences durant vuit anys. Passà després a Arnau de Romaní, que en prendre els hàbits, el va transferir a l’orde del Temple en 1286, que en extingir-se passà a l’Orde de Montesa. El 25 de juny de 1644 un terratrèmol arruïnà totalment tota la població, tret d’una casa situada a la plaça que quedà intacta, la catàstrofe del qual recorda una làpida.

Pel que fa a l’eclesiàstic, en un principi l’església dedicada a Santa Caterina i Santa Bàrbara, pertanyé a Benillup, i tenia com a annex Alcanesia. Després passà a ser filial de Gaianes fins 1902 en què s’erigí canònicament com a parròquia. En 1748 fou reconstruït el temple parroquial dedicat a Santa Maria Magdalena, d’estil xurrigueresc. Destruït durant l’any 1936 s’ha construït un nou edifici modern i funcional, té tres arcs i tanca a l’entrada i dues torres per a les campanes. En un xicotet monticle, al costat del poble, hi ha un  calvari amb una imatge del Sagrat Cor de Jesús.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.