Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi de la Serrania de Xelva que el 1959 es decidí el seu trasllat a la finca anomenada Masia del Comte, als termes municipals de Ribarroja del Túria i Xest, comprada per l’Institut de Colonització, en haver de quedar inundat part del casc urbà i tota la seua horta per l’embassament de Loriguilla. Les obres començaren a finals de la dècada de 1940 i s’inauguraren el 1967. La seua finalitat és servir de contraembassament al pantà del Generalíssim (sic) i controlar les avingudes del riu Túria. El terme municipal era molt muntanyós, dominat per calisses juràsiques i cretàcees, amb una altitud mitjana de 500 metres. El riu Túria al seu pas per aquests paratges erosionà les calisses i excavà una profunda vall, que de vegades es converteix en gorg, i discorre a una altitud mitjana de 300 metres. La surquen diversos barrancs com els de Corage, Alinoralla, Carcaz i Maniador. La rambla del Reatillo travessa l’extrem sudoest. Són nombroses les fonts, destaquem les de Fontfrilla i la de la Truja. Els terrenys conreats s’han vist reduïts per les aigües que els han inundat i limitats a productes de secà. Queden encara unes 500 hectàrees de guaret, cereals, ametllers i oliveres. La superfície forestal ocupa la resta del terme i està poblat de pins i mont baix.

El lloc antic es troba sobre una superfície en el marge esquerre del Túria i gran part de les cases es troben inundades per l’embassament. Entre el caseriu semiderruït destaca l’antic temple parroquial dedicat a Sant Joan Baptista, construït en el segle XVIII. Alguns donen a aquest poble un origen romà, altres li atribueixen origen àrab. El rei Jaume I l’inclogué en el senyoriu de Xelva i el donà a Pere Fernández d’Azagra, senyor d’Albarrassí. El 1254 passà al seu fill Àlvar Pérez d’Azagra i més tard a la segona filla d’aquest darrer, Elfa Álvarez, que en casar-se amb Jaume de Xérica, passà a pertànyer a la baronia de Xérica. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 quedà pràcticament deshabitat, el 1646 constava de solament 11 cases amb 50 habitants. Fins mitjan segle XVIII pertanyé a Domenyo. En novembre de 1959 es decidí el trasllat de la població a terrenys del terme de Ribarroja. El nou poble compta amb carrers amples i rectes, amb tota classe de serveis. L’economia actual està basada en els conreus de regadiu: hortalisses i plantacions d’agris i fruiters. Actualment té uns 1.200 habitants.

En un principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, Loriguilla depengué de Domenyo, el bisbe de Sogorb, l’agustí Gil Ruiz de Lihory, el creà canònicament parròquia en 1579. L’11 de juliol de 1960 es va desmembrar del bisbat de Sogorb i s’incorporà a la diòcesi de València. En el nou poble s’ha construït un temple de línies modernes, amb les seues dependències corresponents, en plena consonància amb l’estil de tota la població.