Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 d'octubre de 2012
0 comentaris

“Lo que nos pasa por dentro”, text d’Agustín Zaragozá Granell, professor d’Ètica i Filosofia (Levante-EMV)

     És un text brillant. Us el deixe traduït, i espere que, almenys, servisca per tal de saber un poquet com ens sentim els ensenyants des de fa algun temps. Bona vesprada.

“De ben segur que els governants ignoren una idea de sentit comú, a saber: el major capital d’un poble és el social, i quan la gent no està bé busca altres sortides (pacífiques, revolucionàries, venjatives o vés a saber, segons diversos i variats factors). L’estat emocional del professorat -el que ens passa per dins, com diu el títol d’un recent llibre d’E Punset- esdevé en una imbricació d’indignació, afartament, tedi, resignació, rancor i «pessimisme existencial», efectes secundaris tots dels danys morals que patim en la nostra sempre qüestionada i menyspreada tasca. I el ciutadà-espectador ignora el rerefons d’un estat emocional a la vora de l’ensorrament, que convé esbossar perquè, al capdavall, la gent entenguen les protestes del professorat més enllà de la reducció del salari -que també- sinó des d’una altra dimensió : la reducció de la nostra dignitat i el desmantellament de la nostra honorabilitat.
 

Als professors se’ns considera mers «ninguns». Es reforma una llei educativa -en van set!- i ningú consulta als implicats directes d’aquests canvis, com si la nostra tasca fóra mà d’obra barata i els nostres caps, els nostres judicis, una altra història. Em pregunte si el ministre d’Educació i la seua cort ens consideren tan mequetrefes com per no dialogar, debatre i consensuar idees. No entenc de plànols arquitectònics ni de meteorologia, però crec que alguna cosa sé d’educació. Per què ningú ens pregunta què pensem, què sentim, què proposem i què aconsellem davant la nova reforma educativa? El professorat d’aquest país pateix en silenci la incompetència dels tecnòcrates, funcionaris que mai trepitgen una aula i la realitat de la qual és totalment paral · lela a la nostra.
 
Per si fóra poc, ens esborren a cop de llei dels mèrits conquistats. El treball realitzat durant dècades -el «reciclatge»- queda reduït al no-res perquè els cursos de formació passen a l’oblit amb cada reforma educativa. Però els professors es formen?, es preguntaran alguns lectors. Bé, això sembla, tot i l’ imaginari col · lectiu que ens associa amb fer el gandul i prendre el sol cada vesprada no lectiva. Però hi ha centenars de docents que ens trobem tantes vegades en congressos, en cursos del Cefire, també a les Escoles d’Idiomes, només som una minoria per a alguns. Però és incert.
 
El que ens passa per dins als professors és que en el món de l’educació governa el desgovern. I les conseqüències les patim docents i deixebles. Les aules massificades, professors que imparteixen matèries llunyanes a la seva especialitat -i ens exigeixen «qualitat»-, massificació, alumnes i famílies sense recursos econòmics, departaments d’orientació que atenen instituts i col · legis sencers sense gairebé personal, horaris irracionals -com aguanten els nostres alumnes set hores asseguts en una cadira?-, exigències acadèmiques improvisades i a la moda, ens tanquen la majoria de centres Cefire i, al final dels finals, qui és el culpable del caos educatiu? Els professors, per vagues. I els alumnes, perquè són tan ganduls que ni estudien ni treballen. Al final, en l’àmbit de l’educació, excepte els polítics i les seues insensateses, ningú mou un dit. I després ens preguntaran què ens passa per dins. Si vostès m’entenen, comprendran el que ens passa per dins: que estimem la nostra tasca, l’educació, tant com la menyspreen els que governen.”


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.