Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En la pràctica a Espanya segueix sense aplicar-se una veritable i eficaç política, que ajude les famílies a fer realitat la seua labor integral. Segons l’informe de l’Institut de Política Familiar (2016):

Espanya compta sols amb un organisme de quart nivell. Creació de, almenys, una Secretaria d’Estat de Família.

Incrementar les ajudes a les famílies en convergència amb la UE del 1,35% PIB espanyol al 2,2% de la UE.

Espanya està en el furgó de la cua en prestacions per fill a càrrec, la prestació mitjana de la UE 15: 107€/mes, la mitjana d’Espanya: 24€ mes.

Augment de permisos maternals i paternals. Espanya contempla 16 setmanes de baixa per maternitat, lluny de Suècia (55-68 setmanes) o Bulgària (58).

Excedències per a la cura de fills/es i persones dependents. Reducció de la jornada laboral.

Mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar.

Toda aquesta diversitat de situacions ens mostra que és difícil trobar una definició única i compartida de família ni en els seus fonaments ni en els seus estils de vida. La qual cosa suposa un exercici de responsabilitat per a comprendre i respectar la diversitat, sempre i quan les relacions estiguen atravessades per l’amor i la reciprocitat més enllà del vincle jurídic. Però segueix sent l’univers on la persona adquireix un sentit diferent de la seua identitat. És la escola on es dóna l’aprenentatge vital de més profunda humanitat