Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
LLUÍS EL SIFONER I PEP BOTIFARRA
Saludí els amos de la casa, els Peps Albinyana (oncle i no nebot), Pep Botifarra , etc. M’acomodí (ja sabeu que no puc estar molt de temps seguit dret pel menisc)… i entre alguna que altra brometa esperàrem el moment de l’inici de l’acte.
Joan Olivares, com a amfitrió, presentà l’acte i passà la paraula a Lluís Fornés (El Sifoner). Aquest ens presentà tres llibres en què ha estat treballant (ha fet més coses) ddurant aquests 17 anys en què no ha pujat a un escenari com a Lluís el Sifoner. Ens contà alguna anècdota d’aquests anys. La importància de no perdre la llengua, però fins i tot , a través d’Irrrutia (del món de la pilota valenciana) sabérem que el nostre riurau s’ha extés a la demarcació de Sant Joan d’Argentina. Entre altres coses. Llàstima que no duguera llibres per poder fer-ne l’adquisició anit mateix, sobretot de Lluís Fornés-El Sifoner.
Un cop acabat l’acte, passàrem a les taules per tal de sopar. Caiguérem amb el nebot de Pep Albinyana (Gàlim), és a dir, Jordi, Natzari, dues belleses -perdoneu-me que no recorde el vostre nom ara-, Toni de L’Hostal -que va enllestint el seu primer CD, amb diverses col.laboracions- i jo mateix. Férem bromes. Lamentàrem que l’amic Adrià, de Banyeres, no hi poguera estar anit. I així arribàrem a la darrera part de la nit: el recital.
Tornàrem a escoltar cantar Lluís el Sifoner, sol, i amb Pep Botifarra. En fi, per als que ja els coneixeu poc us puc dir. I per als que no, perquè sou joves encara, cerqueu per la xarxa o pregunteu a algú que els conega (sobretot, que haja conegut LLuís damunt dels escenaris)… I així entre boleros, algun tema dels que hem cantat en diversos aplecs, etc. anà passant la nit. Sols vull afegir que comptàre, com abans us he dit, amb la companyia de Toni de l’Hostal (un membre de les Maededeus) que també ens acompanyà la nit amb alguna de les versions a què ja ens té acostumats (destaque la interpretació de Soy putero, sobretot, perquè Lluís anava a bacs. I fins ací la crònica. Breu. Però recull tot allò que passà anit a Ca les Senyoretes.
PD: La fotografia que il.lustra el post és d’un moment del sopar. Aprofite per recordar que no duia màquina, se m’acabà la bateria del mòbil, i aquesta i la que hi ha a l’arxiu és l’única cosa que tinc d’anit.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina enveja que hem dones a mi m’haguera agradat anar, pèrò em vaig enterar el dia després per la vesprada que ho publicaren i ja tenien totes les places reservades, però be un altre dia serà.
I dius que no vas poder grabar res per a penjar-ho al youtube i vore la mescla explosiva que feien Lluis el Sifoner i Botifarra?