Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un ancià es troba un jove qui li pregunta:

-Se’n recorda de mi?I l’ancià li diu que no.

Aleshores el jove li diu que va ser el seu alumne.

I el professor li pregunta:

-Què estàs fent, a què et dediques?

El jove li contesta:

-Bé, em vaig convertir en professor.

-Ah, què bo, com jo? (li diu l’ancià)

-Doncs, si.

De fet, em vaig convertir en professor perquè vosté m’inspirà a ser com vosté.

L’ancià, curiós, li pregunta al jove quin moment fou el que l’inspirà a ser professor.

I el jove li conta la història següent:

-Un dia, un amic meu, també estudiant, arribà amb un bonic rrellotge, nou, i vaig decidir que el  volia per a mi i el vaig robar, el vaig traure de la seua butxaca.

Poc després, el meu amic va notar el robatori i immediatament es queixà al nostre professor, que era vosté. Aleshores, vosté d’adreçà a la classe:

-El rellotge del seu company ha estat robat durant la classe de hui. El que l’ha robat, per favor que el torne.

No el vaig tornar perquè no volia fer-ho.

Després vosté, tancà la porta i ens va dir a tots que ens posàrem dempeus un a un per a cercar en les nostres butxaques fins trobar el rellotge.

Però, ens va dir que tancàrem els ulls, perquè el cercaria solament si tots teníem els ulls tancats.

Així ho férem, i vosté va anar de butxaca en butxaca, i quan arribà a la meua trobà el rellotge i el va agafar.

Vosté va continuar cercant les butxaques de tots, i quan acabà, va dir:

-“Òbriguen els ulls. Ja tenim el rellotge”.

Vosté no em va dir res, i mai no mencionà l’episodi.

Tampoc va dir mai qui fou el que havia robat el rellotge.

Aqueix dia, vosté va salvar la meua dignitat per sempre.

Fou el dia més vergonyós de la meua vida.

Però també va ser el dia que la meua dignitat se salvà de no convertir-me en lladre, mala persona, etc. Vosté mai em va dir res, i encara que no em va renyar ni em va cridar l’atenció per a donar-me una lliçó moral, jo vaig rebre el missatge clarament.

I gràcies a vosté aprenguí que açò és el que ha de fer un veritable educador. Se’n recorda d’aqueix episodi, professor?

I el professor va respondre:

-“Jo recorde la situació: el rellotge robat, que vaig cercar en tots, però no et recordava, perquè jo també vaig tancar els ulls mentre cercava.”

Açò és l’essència de la docència: Si per a corregir et cal humiliar, no saps ensenyar.