Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 de maig de 2009
4 comentaris

LLIBRES QUE AMICS M’HAN RECOMANAT DE LLEGIR

Sant Isidre i Santa Joana Lestonnac

Fa uns dies l’amic de Nosal3 em digué si coneixia el llibre d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, editorial Columna. Sabia de l’existència del llibre però no l’havia llegit. La primera edició és del setembre de 2007. Toni, molt amablement, me’l deixà. I de seguida l’he llegit. El llibre duu com a subtítol “Com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres”. I ausades que ho fa i ben fet. Per professió i per estima a les lletres no em cal de ningú que m’incite a la lectura. Però sí ens cal als docents i als pares i mares d’una guia com aquesta per tal de conéixer i posar en pràctica tècniques d’animació i incitació a la lectura. Algunes dels aspectes que hi tracta ja els coneixem i els posem en pràctica amb divers resultats. Aquest temps no és de lletres, és més de pantalletes, mòbils, perdre el temps, etc. La llista podria fer quasi inacabable. Sols em queda recomanar-ne la lectura, com em féu l’amic de l’Alcúdia, a mestres i pares si estan interessant en una societat millor, societat en què la lectura tinga encara molt a dir. Si no hi estan interessats poden prescindir-ne tranquil.lament.
 

El llibre duu una presentació a mode de pròleg i 10 capítols: entre aquests podem destacar els següents:
 
estratègies del desig o trucs per llegir.
Notes sobre la lectura.
Llegir i escriure.
Notes sobre els clàssics.
Les bioblioteques.
i L’educació i els seus horitzons. Propostes per a pares i mestres.
 
El llibre acaba amb una proposta de “biblioteca ideal” amb llibres publicats des de 1910 fins A 1999. En aquest llistat podem trobar “veritables” joies del plaer de llegir. I us deixe una idea formulada per l’autor:
 
“Sigui com sigui, el que no cal oblidar és que ni la família sola, ni l’escola sola, eduquen. Educa la societat, que inclou la família i l’escola. Com diu un proverbi africà: “A un nen l’educa la tribu sencera”. (pàg. 183). Doncs això. Si la societat (la tribu africana) no fa un pensament i endrecem el que tenim entre mans, ja pot dir i fer l’escola (i també algunes famílies) açò no ho arregla ni Déu (és una expressió que fem servir i no vull que s’entenga com a irrespectuosa).
 
I ja que estem amb llibres, he tingut la sort de llegir Sembrant la vida, poesia i compromís, de Gonçal Vinyes, a cura d’Antoni López Quilis, de la col.lecció Rent, de l’editorial Denes. Una meravella de col.lecció i de llibret. Té un estudi sobre la vida i obra de Gonçal Vinyes, xativí de l’any 1883 i mort a Vallés a l’estiu de 1936 afusellat. Fou ordenat sacerdot l’any 1906 i beatificat el 2001. Podem dir que, juntament amb Miret i Genovés, formà part del grup anomenat “Poetes de l’Esperança” i “treballaren per recuperar una societat que ells consideraven més justa i més valenciana” (de la contracoberta). 
 
Conté també les diverses poesies que escriví abans de morir i tres textos de l’anomenada Prosa periodística. Ha estat un plaer poder accedir als textos de Vinyes i comprovar que hi hagué persones de l’Església que realment sentien com a pròpies la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país en aquelles dècades del segle XX. No sabem què haguera passat si aquesta gent haguera tingut continuïtat a l’Església valentina ni quina seria la situació de la cultura “nostrada” i en la nostra lengua avui dia al món de l’Església de València. Millor que el que tenim segurament sí.
 
Bon dia.
 
PD: Uns textos de recomanable lectura:

Camps a Bostonm Alarte a…, Manuel Peris,
El gran saqueo, Rafael Argulloll,  
Un cursillo, Elvira Lindo,  
Yo a Boston,  Justo Serna, 
A propósito de Bolonia, Enrique Gil Calvo i
En bien de la ‘res publica’, Pedro Benito Somalo. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És veritat, per a educar es deu implicar la tribu sencera. Però el gran problema que tenim avui és que tots han fet deixadesa d’aquesta funció formativa. Família, mitjans de comunicació, governants, institucions, etc. Ens han deixat sols front al perill i clar, fem el que podem que és poca cosa.
    Pep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.