El tal Bernie Ecclestone, famós senyor Fórmula 1, té un negoci basat
en el fet d’anar enamorant-se de les persones que li permeten augmentar
els seus ingressos. Ara ha estat buscant parella a València i ha
tingut, ves per on, la fortuna de fer un trio amb la Grita
Barberá (efectivament, no parla, crida) i el pare Apel·les Camps
(fixi’s que el famós mossèn i l’amic de Zaplana no només s’assemblen
físicament, sinó que fan els mateixos gestos). Va ser veure reflectits
els euros a la seva cara i, patapam!!!, amor a primera vista.
Enamoradís que és el xicot. I té bon gust el lladre, oi? (aclariment:
l’expressió lladre té el sentit que tota la vida ha tingut aquesta expressió catalana).
Veient el panorama, el següent enamorament podria ser amb el gran
Johan Laporta i per dur la Fórmula 1 al Camp Nou. La cursa es diria
Gran Premi Fitxaré David Beckham. No sóc cap gran arquitecte, però tinc
un projecte. L’estadi, el Miniestadi i el Palau anirien a terra. Al seu
lloc construiria uns pisos i uns centres comercials (vaja, com acabarà
passant realment) que acollirien un circuit urbà amb un traçat
insuperable. A final de recta hi hauria el revolt del nacionalisme
d’aparador seguit de la pujada del màrqueting de pa sucat amb oli.
Després vindria la doble ziga-zaga del cercle cobdiciós, el revolt
obert de la prepotència, la baixada de la suficiència i el revolt
tancat del descrèdit. Després de la contrarecta, patrocinada per la
discoteca Bongos d’Ipanema, vindria la xicana del tothom que s’atreveix a criticar-me és un nuñista
i el mític revolt amb gas a fons del cunyat que continua manegant per
darrere quan se’ns va dir que ja no manegava res i que es veu que ens
han pres per imbècils i creuen que no tenim ulls per veure com continua
manegant. Dos revolts seguits de dreta, el perdonavides i l’encantat
d’haver-se conegut, ens porten directament a la recta de sortida del
silenci presidencial més absolut, passi el que passi.
Impossible trobar un circuit més real, oi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!