Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de novembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Llegiu aquest article

Jaume Fàbrega a la revista El Temps, núm. 1167, amb el títol Venim del nord, venim del sud diu el que segueix:

Venim del nord,venim del sud

Just a la frontera d?estat, al Voló, un restaurant anuncia ?spécialités espagnoles?, com són, és clar, la ?paella?, la ?zarzuela?, etc. Esperem veure un anunci d?un restaurador ?espanyol?, per exemple a la Jonquera, anunciant ?especialitats franceses? tan típiques com la cargolada, l?allioli o les boles de picolat: el poder de l?estat per sobre de la realitat. Si tenim una perspectiva oberta, no tancada en l?estatalisme castellà, sinó esbatanada vers una perspectiva ibèrica; més enllà del nacionalisme espanyol, ranci i tan reductor com excloent ?i, per tant aldeano, mot que tant els agrada aplicar-nos? i des del nacionalisme català, tendent a l?obertura a l?iberisme ?de Maragall a Rovira i Virgili, passant per Gaziel o Pla, per anomenar alguns personatges ideològicament ben diferents?, no solament la Catalunya Nord sinó també Portugal formen part també del nostre espai cultural i gastronòmic. Tant en els aspectes històrics com, fins i tot, gastronòmics, hi ha paral·lelismes, dins l?entrepà ibèric, entre Catalunya i Portugal. Els portuguesos cultes saben que, indirectament, la seva independència la deuen a Catalunya. És clar que, mentre ells, des del 1640, poden dir, tranquil·lament, ?d?Espanya, ni bon vent, ni bon casament? (?De Espanha, não bon vento, não bon casamento?), similar al nostre ?de Ponent, ni vent, ni bon casament?, aquí això sona a tabú, i té el regust amarg de la derrota històrica. A més, geogràficament i culturalment, els portuguesos es consideren O mediterrãneo eo Atlãntico, com pregona un llibre d?Orlando Ribeiro del qual s?han fet nombroses edicions (en conec la setena, del 1998). Tots estem embarcats en el mateix vaixell. Per què ens hauríem de limitar a una simple barca anomenada Espanya, on, com és evident, no cap tothom amb la seva singularitat?

L’escriptura en roig ha estat meua perquè és el fragment que us volia destacar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.