Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sant Joan d’Àvila i Gordià

Mare de Déu dels Desemparats. Ball dels Pastorets i de la Bandera al Palomar. Festa a Bocairent i al carrer Nou de Quatretonda.

He acabat dos llibres de recent adquisició. El primer fou un regal per a la meua neboda i fillola. El llibre és Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. A la gent jove i no tan jove no cal que explique massa qui és Xavi Sarrià. Nascut a Barcelona però pràcticament criat a València. És l’autor i cantant de les lletres  de les cançons del grup Obrint Pas. Tenen ja sis discos i enguany han fet una aturada al camí per tal de repredendre (amb més força si cap) la tornada als escenaris. És llicenciat en Filologia Catalana i company de blocs en aquesta casa. Del llibre n’havia sentit a parlar i vaig trobar interessant regalar-li’l a la meua neboda (com us he dit abans). I ara he tingut ocasió de llegir-lo. Són 22 històries (algunes molt curtes però intenses al mateix temps) sobre la realitat que ens envolta… realitat que abraça des d’un jove irlandés s’amaga en un armari per tal d’evitar ser mort per un company pels passadissos de l’institut fins als dos germans afrocans que desafien l’oceà en una pastera per tal de fer el viatge al “nostre” “paradís”. Totes i cada una de les històries tenen un ensenyament perquè són una invitació a reflexionar i repensar el món en què vivim i que anem construint entre tot. Una grata i gratificant lectura.
 

El segon llibre és de Fernando Delgado, autor que cada dia seguesc a la seua columna de Levante-EMV. De Delgado he llegit alguna de les seues obres i totes m’han fet el pes. Per aquesta raó continue llegint-lo en assabentar-me que té alguna novetat. Aquesta és De una vida a otra, editorial Planeta. És la història d’un xiquet a qui el destí li canvia la vida per motius que no coneix. I és com una mena de cerca que vi ser i vol seguir essent. Ve a ser, com diu la contraportada, una novel.la sobre les peripècies de la identitat, però també un relat sobre els capritxos del destí. És una novel.la dura perquè, com podem llegir al text, “durant anys em vaig preguntar què hauria estat d’aquell xicot que, a mitjan dels anys 60, vaig veure eixir del reformatori on jo donava classes, i a qui per la gravetat dels seus pressumptes delictes traslladaven a un reformatori model de la península, esposat. Quasi quanta anys més tard intentí trobar-me en la xarxa amb aquell adolescent o amb algú que poguera donar-me’n notícia. Ahí comença la novel.la.”  Ací us deixe un xicotet fragment: